Una mica d'humor capitalista

Potser hauria de dir que l'humor és socialista, en aquests dos casos, perquè el socialisme és la causa de la riallada, però bé, tant hi fa. Per a sortir una mica de les notícies que ens venen ocupant en els últims dies us deixo dos documents que sempre em fan riure cada vegada que els veig.

El primer és un vídeo on el Ministre d'Interior i Justícia veneçolà queda en ridícul al defensar el socialisme del segle XXI (per així donar-li un nom) de Chávez & Co.



Per cert, Gucci ni tant sols es ven a Veneçuela.

El segon document és aquesta foto d'una samarreta que es fa molt més difícil de veure que la típica que tots coneixem de la cara del Ché. Tot i així, cada vegada que en veig una de les "típiques" no puc deixar de pensar en aquesta i fotre una bona riallada.

Les manifestacions per "la Pau"

Les manifestacions per "la Pau" es fan amb pistoles a la mà.

Imatges d'un jove amb la cara tapada a la manifestació d'ahir a Barcelona (tot i que em diuen que és una manifestació pels carrers de Gaza i m'ho crec). L'individu en qüestió només va ser advertit "d'amagar l'arma" i va continuar al darrere de la capçalera amb la cara tapada com si res hagués passat. El "Mosso d'Esquadra" Saura era a pocs metres d'aquest personatge. Avui, el mateix personatge s'ha llevat com cada dia per prendre's el seu cafè matinal a casa seva i amb la pistola sobre la tauleta de nit.




Un dia més es sent banalitzar les paraules "genocidi", "holocaust", "camp de concentració i d'extermini"o "apartheid". Qui té la raó? N'estic segur que en tots dos bàndols hi han coses a poder retreure o per plànyer però, com a mínim, tinguem la decència de no jugar brut i de no manipular. Si als mateixos carrers de Barcelona s'hi veu aquest radicalisme lluitant per una "hipotètica Pau" ja em diran quina esperança puc tenir de que les bombes s'aturin a on realment hi ha el conflicte. No cal dir que la manifestació va ser beneïda per una bona colla de polítics. Veure llistat de 'personalitats'.

Difusió del Comunicat de l'Ambaixada d'Israel

Agafat de Cat-Israel.org:

Comunicat de l'Ambaixada d'Israel

Efectius de l'Exèrcit de Defensa d'Israel van ser atacats amb bombes de morter des de l'escola de l'ONU a Khabalia. L'Exèrcit va retornar el foc al lloc d'origen de l'atac

Madrid, 7 de gener de 2008

Les investigacions confirmen que l'Exèrcit de Defensa d'Israel va respondre als atacs que sortien de l'escola de l'ONU a Khabalia.

Informacions dels serveis d'Intel·ligència israelians assegura que entre els morts per la resposta israeliana hi són Imad Abu Askar i Hasan Abu Askar, tots dos coneguts militants d'alt rang de Hamàs pertanyents a la brigada de llançament de coets.

A més, després de la resposta israeliana es van succeir una sèrie d'explosions que demostren la presència de municions i explosius a l'edifici.

L'Ambaixada d'Israel lamenta la mort de les víctimes civils però una vegada més insisteix que tota la responsabilitat és de Hamàs per utilitzar edificis civils com a base per als seus atacs, en aquest cas l'escola de l'ONU, i utilitzar-los com a polvorí.

El Dret Internacional qualifica de crim de guerra aquestes accions de Hamàs que una vegada més ha tornat a utilitzar la població civil com a escuts humans.

No és la primera vegada que Hamàs utilitza edificis de la UNRWA (Agència per als refugiats palestins de l'ONU) per les seves finalitats bèl·lics. Hamàs ha usat ambulàncies d'aquesta organització per transportar als seus membres armats. Un altre cas recent és el tret de bombes de morter des de l'escola de l'ONU a Beit Khanun l'octubre de 2007. Després de la protesta israelià les Nacions Unides es van comprometre a investigar el fet. Fins el present, Israel no ha rebut les conclusions d'aquesta investigació

(Traducció al català de cat-israel.org)

A continuació poden veure els enllaços de material visual sobre la utilització per part de Hamàs d'escoles de l'ONU a la franja de Gaza:

Ambulancia de la ONU transporta miembros armados de Hamas

Reportaje de TV miembros de Hamas disparan un mortero de 120mm desde Jebaliya en Gaza esta mañana (6 Jan 09)

Material de archivo: miembros de Hamas disparan bombas de mortero desde una escuela de la ONU en Beit Hanun - Gaza (Oct 2007)

Desproporcionat?

"Querer sobrevivir no es desproporcionado".

Per a llegir l'article d'André Glucksmann, cliqueu AQUÍ.

No podem callar

Com ja sabeu, últimament no puc escriure gens sovint en aquest blog. La feina i, en el fons, la vida, me'n aparten. Tot i això, hi ha causes que fan que no pugui estar en silenci i que m'obliguen a trobar un moment per escriure i alçar-me.

Estic fracament decebut, trist i em sento summament enganyat. Em fa fàstic llegir articles i veure reportatges que no paren d'enganyar-me i d'amagar-me la veritat. Pels que encara estiguin perduts, òbviament parlo d'Israel i del que jo n'anomeno DEFENSA i no ATAC, del que jo n'anomeno DEFENSA i no OFENSIVA, del que jo n'anomeno DEFENSA i no TERRORISME.

Tant costa d'entendre que un servidor no té res en contra del poble palestí sinó d'aquells que recolzen o duen a terme els actes terroristes? Com bé diu en Ferran Caballero en un article magistral: Jo em solidaritzo amb el poble palestí. I m'hi solidaritzo per les mateixes raons que ell ens dona. Perquè Israel té el deure i el dret de defensar-se d'uns atacs dels que ningú en parla, però qui té el poder per frenar el terrorisme no és Israel sinó el poble palestí.

EEUU i el Regne Unit han estat dels pocs que han donat la cara per Israel davant la ONU negant-se a admetre una resolució en la que ni es mencionaven els atacs de palestina sobre Israel. Europa i el món no para de sofrir l'islamisme radical i, tot i això, el defensa. Si algú coneix situacions més paradoxals que me les expliqui.

I sí, dic visca Israel quan amb la construcció d'un mur antiterrorista (que no representa ni el 10% d'una tanca de filat) ha reduït de 40 a 2 la mitjana de morts israelís mensuals a Cisjordània, dic visca Israel per ser un país de convivència cosa que no es pot dir de cap país dels que el rodegen i dic visca Israel quan es defensa legítimament del terrorisme que no té vergonya ni d'això:

La ocupació de les aules

Des de fa 10 dies les aules de la facultat de Psicologia de la UAB estan ocupades per un conjunt de personatges que reivindiquen que no s'apliqui el Pla de Bolonya. Sembla com si aquest pla ens vingués de nou però el cert és que hi ha una desinformació i una manca d'argumentació massa notables al respecte. El Pla de Bolonya es va aprovar fa gairebé una dècada en aquesta bonica ciutat italiana que m'agradaria que més d'un dels que ara acampen sota sostre públic la situessin en un mapa (sense ànims d'anar de sobrat, o sí).

El cas és que es lluita contra "barbaritats" (cometes indicadores d'ironia) tals com el fet que les empreses s'impliquin més en la docència universitària o que ara els estudiants s'hagin d'escurar una mica més les butxaques per a arribar a ser allò que desitgen. No vull semblar elitista ni egoista ni que el debat es desvii cap a aquest cantó així que em limitaré a dir que, en aquest article, no vull parlar de Bolonya sinó que vull parlar de l'ocupació.

He mantingut un debat força interessant (però d'aquells que em posa molt nerviós) en aquesta web dedicada al cas on hi deia exactament el mateix. Per tant, agrairia que, si hi ha algun comentari, sigui per a argumentar perquè l'ocupació de les aules és la millor manera de fer-se sentir i no pas de perquè s'ha d'anar en contra de Bolonya.

Em posa molt nerviós que s'hagin manipulat les assemblees d'alumnes fins al punt en que s'allargaven per tal de que quedés molt poca gent a les votacions i així poder continuar amb l'ocupació. Es fa servir la demagògia i l'engany de que "això s'ha de fer pel bé de l'alumne" sense tenir en compte que hi ha gent que pot estar en contra de Bolonya però que no per això volen exercir el seu dret (i obligació) d'anar a classe.

Cada vegada que s'intenta argumentar que hi han alumnes que volen aturar la ocupació et surten amb Bolonya. Aparquem Bolonya i demanem, simplement, que es pugui anar a classe. Em queixo de la manera en qu aquesta colla d'arreplegats converteixen una universitat pagada per tots en el seu càmping perquè, segons ells, és "la millor manera de queixar-se".

Així doncs, sembla ser que per fer-ho has de molestar als teus companys en comptes d'anar a tocar els collons a qui verdaderament ha implantat aquest pla. Si vols queixar-te en tot cas ves a dormir i a fer l'arròs a la cubana al Parlament però deixa que els teus companys vagin a classe. El problema deu ser que al Parlament no hi podrien ni desplegar una "2 seconds".

I insisteixo, no entro a valorar si Bolonya és bo o dolent o si estic d'acord amb les queixes de l'alumnat. Simplement demano que es deixi fer classe a qui vulgui fer-la.

La Bona Música

Aquest Divendres dia 26, el meu bon amic Pere Vilanova presenta el seu nou Disc Titans a la Sala Llantiol. Us recomano que hi aneu perquè amb l'entrada us regalen el disc, que sona molt bé i que renova el concepte de cantautor català absolutament. El Pere ja te un apartat reservat des de fa temps aquí al Terrat (menú dret) on hi trobareu una breu descripció de qui és, què fa i uns links del seu bloc i del seu mysapce per a escoltar-lo.

D'altra banda, el grup Ultraviolet Groove (UG) ha estat seleccionat entre els 50 millors en el Festival Heineken Greenspace i necessiten que cada dia els votem per a poder passar a la 2ª Fase del concurs (on només en passaran 3). Si us plau, voteu i feu que els vostres amics votin perquè, a més a més, es sorteja entre tots els votants una guitarra Gibson Epiphone valorada en 600€.

Per votar entreu aquí:

http://www.heinekengreenspace.es/concurs08/votaciones.aspx?i=1887&b=Ultraviolet%20groove

I visiteu: http://www.myspace.com/ultravioletgroove

Us podeu fer fans dels UG al Facebook només posant al buscador 'Ultraviolet Groove'.

Gràcies a tots i a totes!!

Volar

Des de l'accident de Barajas (ja el podem anomenar "l'accident") que sembla que la gent hagi agafat pànic al mitjà de transport més segur del que disposem les persones corrents per anar d'un lloc a l'altre. Noticiaris replets d'averies en 40 aeroports diferents del món i la mala sort de que ara als Balcans hi hagi hagut una altra desgràcia d'aquest tipus fan que la gent es vagi espantant innecessàriament.

Si els sóc sincer, m'ha fet mal als ulls de veure com totes les cadenes han omplert les seves graelles de les quatre imatges que en van sortir, dels testimonis, de les famílies, dels supervivents, dels enterraments, de les identificacions de cadàvers, d'entrevistes amb pilots, de conjectures sobre el que va passar i de mil i una idioteses més que per mi no tenen cap sentit.

Estic d'acord que un accident d'aquesta envergadura no passa cada dia (gràcies a Déu) però m'imagino essent un familiar afectat i no suportaria tanta mendanga. Ja en deuen tenir prou amb la desgràcia com per a tenir vuitanta carxofes d'aquelles al voltant fen-te preguntes. No veig perquè els humans tenim aquesta tendència a prestar atenció a les catàstrofes que impliquen un gran nombre de morts i en canvi ens les podrien dir d'una en una que sentiríem ploure.

Quan fa 7 anys hi va haver l'atemptat a les Torres Bessones de NYC es va fer un rebombori que, en aquell cas, vaig trobar molt justificat (tot i que també se n'ha intentat treure un suc excessiu). No és el mateix uns atemptats terroristes que un accident aèri. Reconec que al menys durant el primer dia tot el que es digués sobre l'accident era justificat (per la magnitud, si més no) però que el tema encara duri ara, un servidor ho troba insultant i trist. Diguin-me tocat dels collons però em posa molt nerviós aquest tipus de periodisme rapinyaire que envia un corresponsal a l'aeroport de Girona perquè hi ha hagut descompressió en un avió i que (alerta!) a dins hi viatjàven nens! Notícia que no cal dir que ni hauria sortit si no hi hagués hagut "l'accident".

I ja no cal dir que no acabo d'entendre això dels Funerals d'Estat (tenia entès que això es reservava a uns quants personatges de rellevància). I encara entenc menys que el Govern hagi de ficar el nas en tot això. Si "El Sistema" funciona com a mi m'havien explicat, ja hi ha una sèrie d'encarregats de comprovar el que va passar i de donar explicacions a les famílies sense necessitat de que cap polític tocat de les pilotes (si em permeten la vulgaritat) hagi de dir-hi res al respecte.

En definitiva, que m'ha semblat tot un despropòsit i que m'ha fet pena (de la dolenta) de veure.

Feliç Diada!

Arriba l'11 de Setembre en què jo creia que ja començarien a canviar les coses i em temo que tot seguirà ben igual al nostre país. Tot recordant els tràgics fets succeïts en aquest mateix dia a NYC ara fa 7 anys, fem onejar la senyera al balcó i no cal dubtar al dir "Visca Catalunya".

Bona diada a tots i a totes.

Teatre

Després de la calma sempre acaba tornat un dia de mala mar. Avui deu ser aquest dia. Fa temps que el Terrat s'havia convertit més aviat en unes golfes plenes de pols i de teranyines. Torno. Torno perquè puc i també perquè vull. Torno perquè el refomut planeta en el què vivim no em pot deixar en pau i m'obliga a tornar a escriure per a aquell qui també hagués deixat el món en un stand by.

A Amèrica McCain i Obama combinen els colors del seus vestits de la millor manera possible amb la bandera americana. Corbates blaves o granatoses, americana i pantaló blau marí, camises blanques o blaves, ja se sap, tot ben preparat per a que les eleccions es converteixin en la millor representació teatral del Planeta en matèria política.

Si els soc sincer, cap dels dos candidats m'agraden. Idearis? Fa temps que em fan pudor a socarrim. Programes electorals? Obama ho tindrà ben fotut si vol complir les seves promeses i McCain, bé, McCain també. No es tracta de comentar punt per punt Health Care, Iraq, Immigration, Economy i tot el llistat d'afers que els omplen les boques però ha arribat un punt en que res em convenç. Sempre amb aquest discurs del canvi o de l'ex-militar carregat de medalles. El del pobre que esdevé ric i el de l'home que es fa a sí mateix. El del carisma de llauna i el de les paraules que fan de bon sentir i també de bon creure.

Com deia, n'estic fart d'aquest Planeta. Continuo pensant que la Xina ha rebut un regal de proporcions desmesurades per part d'Occident amb tot això dels Jocs Olímpics. Un altre gran teatre on la representació exigeix que els actors vagin emmascarats. Aquesta Xina que pud i que, tot i això, es ruixa de colònia per a que tots anem allà a omplir-nos-hi els els pulmons. El pitjor de tot és que ho fem gustosos.

I tornant a casa, la nostra pobra casa, et poses les mans al cap i et salten les llàgrimes de la pena que fa veure aquesta imatge dantesca. Una Generalitat que no fa res més que fer-nos endarrerir a passes agegantades. Uns polítics escarxofats a les seves butaques de pell i fent veure que es barallen per alguna cosa en concret. Un altre teatre d'aquest que Mourinho deia que ens agrada tant als catalans. Teatro, lo tuyo es puro teatro.

Just around the corner

Crec que cada vegada que surto de veure aquest home em queden menys paraules per descriure què passa realment allà dins. Gairebé 50 hores dedicades plenament a aquest espectacle sense límits. Sens dubte, unes hores que no podrien haver-se invertit de millor manera. Ara toca esperar a que torni.

Barcelona! You've just seen the heartstoppin', pants-droppin', hard rockin', booty shakin', earth quakin', love makin', viagra takin', history makin'...

LEGENDARY E STREET BAND!!



I vàrem tornar a néixer...