El Terrat

Tot el soroll contra Israel

2010-06-07T03:24:00.002+02:00

Aquests últims dies hem sentit molt soroll en contra del poble d'Israel, un cop més abonats per crítiques sense fonamens ni argumentacions al darrera.

Em sorprèn com la gent pot arribar a deixar anar el que per ells són veritats quan ni tant sols s'ha dut a terme una investigació sobre el que va passar fa uns dies quan l'exèrcit israelià va interceptar un vaixell que suposadament duia material d'ajuda per als palestins de Gaza.

Em fa una ràbia tremenda que els diaris s'omplin de portades i de titulars en contra d'Israel al més pur estil 'La Noria' de Tele 5. D'aquí a ben poc ja m'espero que els redactors del País o de La Vanguardia siguin Belén Esteban i els germans Matamoros (sense voler buscar dobles sentits amb el cognom).

El cas és que, un cop més, Israel rep una patacada internacional i estats com Iran o Corea del Nord segueixen fent de les seves sense que ningú s'hi fixi perquè, és clar, Israel ven molt més.

Que la filla de l'Esteban és "sangre de su sangre y de nadie más" també omple moltes portades en aquest país així que no m'estranya que tots els pamflets pels que paguem un euret diari ens vulguin omplir el cap amb quanta més merda puguin trobar.

I no me'n vull anar del tema i per això em remetré a qui sempre em remeto en aquestes ocasions: al ben apreciat Moré. Si algú te ganes de contrastar (ja no dic de canviar d'opinió, dic CONTRASTAR) que passi pel seu espai a fer una ullada a coses que de ben segur no veuran a cap diari ni televisió del nostre desgraciat país. Els que prefereixin seguir atacant Israel perquè ja s'ha convertit en un costum, ho sento.

Això sí, m'entristeix que tanta gent sigui incapaç de veure que sota de les sigles ONG també hi poden haver persones que recolzen a una banda terrorista (com era el cas d'aquests famosos cooperants dels que ja me'n conec la cara de tant veure'ls i que s'han manifestat obertament a favor de Hamàs). Si hi ha personatges que recolzen a una banda terrorista, a mi ja no em queden arguments en contra més que el dir-los que s'ho han de fer mirar.

A tot el poble jueu, dir-los que admiro la seva paciència i que, com sempre, espero que el final de tot això estigui ben a prop i que algun dia tots dos pobles puguin conviure en pau.

Vagues de fam per torns

2010-01-10T19:39:00.005+01:00

És el nou invent dels idiotes més profunds dintre del grup d'idiotes profunds que conformen els progres d'avui en dia. Me'n parla el bo d'en Ferran Caballero i, en veure el vídeo que també us adjunto més avall, no m'ho puc creure.

Són les vagues de fam per torns. És a dir, jo estic uns dies sense menjar i tu em relleves. Un patiment inaguantable que, com no podia ser d'altra manera, aquestes semi-persones dediquen a una de les seves grans causes: "la pobra gent que pateix a Palestina".

A part de deixar anar una vomitada de mentides sense cap argumentació ni cap mena de font, aquest parell d'espantaocells s'enorgulleixen d'haver estat l'una 9 dies i l'altra 3 en vaga de fam. Unes heroïnes que, qui sap, potser acabaran per obtindre la Creu de Sant Jordi.

Tot això passa -també com de costum- a 'La Nostra', TV3, aquesta espècie de pamflet que tenim la desgràcia de pagar coercitivament.

Us deixo aquest document i la resposta de Pilar Rahola que, en aquest tema, sol encertar-la molt. És de destacar la conclusió que treu Josep Cuní de la reflexió de la Rahola: "Les rebaixes canviaran l'estat de la vostra economia?". Sí senyor, Cuní! Tu sí que en saps d'enganyar al personal i de canviar de tema! Per això portes gairebé 1250 programes cobrant sense patir per a que et rellevin.

Els nens palestins

2010-01-06T01:08:00.005+01:00

Els nens palestins són aquells que solen sortir a les notícies llançant pedres contra les tropes israelianes. Aquells que tot bon progre fa servir per criticar i llançar merda contra el poble jueu i que ningú sembla preguntar-se què coi i fan allà.

Els nens palestins són, per exemple, aquests:

Un ús molt raonable de les seves vides, clar que sí.

I no els critico pas a ells, només faltaria. Els planyo, els planyo i molt. I ho faig perquè ni tant sols se'ls dona la oportunitat de creure que allò per a que els utilitzen no és lògic. Ho faig perquè ells creuen que fer allò és el seu deure i el millor que poden fer, tal i com jo pensava que el meu deure era anar a l'escola i el millor que podia fer era no fer enfadar als meus pares. En això coincidim: no hem de fer enfadar als nostres pares i els hi hem de fer cas. Quina manera més trista d'haver-los-hi de fer cas.

I el pitjor de tot no ho trobem aquí, sinó que ho trobem en les seves il·lusions. Aquelles il·lusions que van des de jugar a futbol fins a mirar el seu programa de televisió preferit. Però fins i tot aquí hi trobem fets tant repugnants, denigrants, fastigosos i condemnables com aquests:

Que algú em digui en quin canal de televisió puc veure-hi un reportatge com aquest. Que algú em digui si això és defensable.

N'hi ha que han de fer campanyes de desprestigi. Altres, per contra, ens podem limitar a ensenyar la realitat.

La desconfiança

2010-01-04T00:18:00.006+01:00

Fa un temps, al bloc d'en Odalric, hi vaig llegir aquest post i la discussió que es va crear posteriorment. A diferència de la majoria de vegades que solc ficar-me en la discussió, me'n vaig mantenir al marge tot escrivint aquest article que segueix i que he acabat penjant en forma de comentari avui mateix:

Ens diran que mai critiquem a Israel i no és cert. Seré el primer en criticar-lo quan quelcom del que hi passi no em sembli bé com faig amb qualsevol de les coses que em rodegen que no m'agraden. De moment, però, no puc anar en contra d'un país del que fa uns anys en desconeixia la realitat i del que en canvi, ara, me n'he "sobresaturat" i n'he intentat saber quelcom més que allò que em deien a TV3 i als articles de diari.

De fet, fa un temps la meva postura no distava gens de la dels anònims que comentaven l'escrit de l'Odalric. De ben segur que hauria dit paraules similars en contra d'ell fent cas omís als seus raonaments.

Puc dir que m'ha costat ANYS intentar allunyar-me de totes les postures que defensaven un i altre "bàndol" (tots dos) i crear la meva pròpia opinió DESCONFIANT. Crec que a la nostra societat li falta un factor clau: la desconfiança. Desconfiança en tot allò que llegim, sentim i fins i tot diem.

És molt fàcil dir que Israel ha bombardejat una escola palestina i no afegir-hi res més (cadascú ja farà els seus judicis de valor). Però és molt més difícil preguntar-se qui hi havia dins d'aquesta escola. És molt més difícil preguntar-se perquè Israel la va bombardejar. És molt més difícil -i això és el més greu i indignant- saber la veritat.

Però un acaba per trobar quan no para de buscar. Jo vaig trobar una realitat com la que descrivia l'Odalric. Una realitat cruenta i desagradable, sí, perquè la violència mai és agradable. Però una realitat allunyada de la que fins fa uns anys escampava i que vaig creure que calia fer saber i defensar.

En un dels seus comentaris, l'Odalric ens proporciona un link amb unes imatges de Gaza on hi veiem una realitat bastant allunyada de la que cada dia llegim als diaris.

"Unes fotografies amb colors vius no són representatives", comenten. Però jo em pregunto: Com no indueixen si més no al dubte? Com no fan reflexionar el més mínim? Com no fan DESCONFIAR? Se'ns retreu que només mirem mitjans israelians quan, justament, s'està proporcionant un link d'una pàgina "palestina". No cal dir que ningú dels que critiquen es deuen haver molestat a traduir-la (Google ens ho fa fàcil) per saber d'on surten realment aquestes imatges i, així, poder-ne parlar amb un mínim de criteri. Aquestes imatges, evidentment, són de Gaza, sí. Fetes pels propis palestins, sí. Però és molt més fàcil respondre que no són representatives i que fa un any "milers de ciutadans de totes les edats van morir sota les armes israelianes a la franja de Gaza".

Un discurs que em recorda quan es va parlar l'any 2002 de 'massacre' a Jenin. Al final va resultar que les dades eren totes falses i que havien mort 52 palestins i 23 israelites (la majoria d'ells soldats). Massa persones? I tant! Un sol mort ja és molt. Però no eren les quantitats que van sortir a tots els diaris del món i que després Nacions Unides o la Human Rights Watch (ONG) van desmentir (donant les xifres que jo comentava). No podem parlar de "milers de persones de totes les edats" i quedar-nos tan amples. I no diré que jo tingui la raó. La raó absoluta no la té ni la tindrà mai ningú. Però deixo el missatge de la desconfiança per si pot servir d'alguna cosa.

John Howard

2010-01-03T16:44:00.005+01:00

Segurament ja ho heu llegit o us ho han enviat per correu electrònic, però no podia deixar de compartir-ho. Ens diran racistes, feixistes, nazis i tota quanta cantarella els hi vingui en gana als de sempre, però aquest bon home té més raó que un Sant:

Son los inmigrantes, no los australianos, los que deben adaptarse. O lo toman o lo dejan. Estoy harto de que esta nación tenga que preocuparse si estamos ofendiendo a otras culturas o a otros individuos. Desde los ataques terroristas en Bali, estamos experimentando un incremento del patriotismo en la mayoria de los Australianos.

Nuestra cultura se ha ido desarrollando durante dos siglos de luchas, tribulaciones y victorias por parte de millones de hombres y mujeres que buscaban libertad.

Hablamos principalmente inglés, no Español, Libanés, Árabe, Chino, Japonés, Ruso o cualquier otro idioma. De modo que si Usted quiere formar parte de nuestra sociedad, aprenda nuestro idioma.

La mayoría de los Australianos creen en Dios. Esto no es una posición Cristiana, política o de la extrema derecha. Esto es un hecho, porque hombres y mujeres cristianos, de principios cristianos, fundaron esta nación. Esto es históricamente comprobable. Y es ciertamente apropiado que esto aparezca en las paredes de nuestras escuelas. Si Dios le ofende a Usted, sugiero que considere vivir en otra parte del mundo, porque Dios es parte de nuestra cultura.

Aceptamos sus creencias y sin preguntar por qué. Todo lo que pedimos es que Usted acepte las nuestras, y viva en armonía y disfrute en paz con nosotros.

Éste es nuestro país, nuestra patria y estas son nuestras costumbres y estilo de vida y permitiremos que disfruten de lo nuestro pero cuando dejen de quejarse, de lloriquear y de protestar contra nuestra Bandera, nuestra lengua, nuestro compromiso nacionalista, nuestras creencias cristianas o nuestro modo de vida. Le animamos a que aproveche otra de nuestras grandes libertades Australianas: el derecho de irse.

Si Usted no está contento aquí, entonces váyase. Nosotros no le obligamos a venir aquí. Usted pidió emigrar aquí. Así que ya es hora de que acepten el país que les acogió.

John Howard, 25è Primer Ministre d'Austràlia

Una mica d'humor capitalista

2009-01-13T02:15:00.004+01:00

Potser hauria de dir que l'humor és socialista, en aquests dos casos, perquè el socialisme és la causa de la riallada, però bé, tant hi fa. Per a sortir una mica de les notícies que ens venen ocupant en els últims dies us deixo dos documents que sempre em fan riure cada vegada que els veig.

El primer és un vídeo on el Ministre d'Interior i Justícia veneçolà queda en ridícul al defensar el socialisme del segle XXI (per així donar-li un nom) de Chávez & Co.

Per cert, Gucci ni tant sols es ven a Veneçuela.

El segon document és aquesta foto d'una samarreta que es fa molt més difícil de veure que la típica que tots coneixem de la cara del Ché. Tot i així, cada vegada que en veig una de les "típiques" no puc deixar de pensar en aquesta i fotre una bona riallada.

Les manifestacions per "la Pau"

2009-01-11T11:15:00.003+01:00

Les manifestacions per "la Pau" es fan amb pistoles a la mà.

Imatges d'un jove amb la cara tapada a la manifestació d'ahir a Barcelona (tot i que em diuen que és una manifestació pels carrers de Gaza i m'ho crec). L'individu en qüestió només va ser advertit "d'amagar l'arma" i va continuar al darrere de la capçalera amb la cara tapada com si res hagués passat. El "Mosso d'Esquadra" Saura era a pocs metres d'aquest personatge. Avui, el mateix personatge s'ha llevat com cada dia per prendre's el seu cafè matinal a casa seva i amb la pistola sobre la tauleta de nit.

Un dia més es sent banalitzar les paraules "genocidi", "holocaust", "camp de concentració i d'extermini"o "apartheid". Qui té la raó? N'estic segur que en tots dos bàndols hi han coses a poder retreure o per plànyer però, com a mínim, tinguem la decència de no jugar brut i de no manipular. Si als mateixos carrers de Barcelona s'hi veu aquest radicalisme lluitant per una "hipotètica Pau" ja em diran quina esperança puc tenir de que les bombes s'aturin a on realment hi ha el conflicte. No cal dir que la manifestació va ser beneïda per una bona colla de polítics. Veure llistat de 'personalitats'.

Difusió del Comunicat de l'Ambaixada d'Israel

2009-01-08T00:22:00.003+01:00

Agafat de Cat-Israel.org:

Comunicat de l'Ambaixada d'Israel

Efectius de l'Exèrcit de Defensa d'Israel van ser atacats amb bombes de morter des de l'escola de l'ONU a Khabalia. L'Exèrcit va retornar el foc al lloc d'origen de l'atac

Madrid, 7 de gener de 2008

Les investigacions confirmen que l'Exèrcit de Defensa d'Israel va respondre als atacs que sortien de l'escola de l'ONU a Khabalia.

Informacions dels serveis d'Intel·ligència israelians assegura que entre els morts per la resposta israeliana hi són Imad Abu Askar i Hasan Abu Askar, tots dos coneguts militants d'alt rang de Hamàs pertanyents a la brigada de llançament de coets.

A més, després de la resposta israeliana es van succeir una sèrie d'explosions que demostren la presència de municions i explosius a l'edifici.

L'Ambaixada d'Israel lamenta la mort de les víctimes civils però una vegada més insisteix que tota la responsabilitat és de Hamàs per utilitzar edificis civils com a base per als seus atacs, en aquest cas l'escola de l'ONU, i utilitzar-los com a polvorí.

El Dret Internacional qualifica de crim de guerra aquestes accions de Hamàs que una vegada més ha tornat a utilitzar la població civil com a escuts humans.

No és la primera vegada que Hamàs utilitza edificis de la UNRWA (Agència per als refugiats palestins de l'ONU) per les seves finalitats bèl·lics. Hamàs ha usat ambulàncies d'aquesta organització per transportar als seus membres armats. Un altre cas recent és el tret de bombes de morter des de l'escola de l'ONU a Beit Khanun l'octubre de 2007. Després de la protesta israelià les Nacions Unides es van comprometre a investigar el fet. Fins el present, Israel no ha rebut les conclusions d'aquesta investigació

(Traducció al català de cat-israel.org)

A continuació poden veure els enllaços de material visual sobre la utilització per part de Hamàs d'escoles de l'ONU a la franja de Gaza:

Ambulancia de la ONU transporta miembros armados de Hamas

Reportaje de TV miembros de Hamas disparan un mortero de 120mm desde Jebaliya en Gaza esta mañana (6 Jan 09)

Material de archivo: miembros de Hamas disparan bombas de mortero desde una escuela de la ONU en Beit Hanun - Gaza (Oct 2007)

Desproporcionat?

2009-01-08T00:17:00.002+01:00

"Querer sobrevivir no es desproporcionado".

Per a llegir l'article d'André Glucksmann, cliqueu AQUÍ.

No podem callar

2009-01-04T12:47:00.003+01:00

Com ja sabeu, últimament no puc escriure gens sovint en aquest blog. La feina i, en el fons, la vida, me'n aparten. Tot i això, hi ha causes que fan que no pugui estar en silenci i que m'obliguen a trobar un moment per escriure i alçar-me.

Estic fracament decebut, trist i em sento summament enganyat. Em fa fàstic llegir articles i veure reportatges que no paren d'enganyar-me i d'amagar-me la veritat. Pels que encara estiguin perduts, òbviament parlo d'Israel i del que jo n'anomeno DEFENSA i no ATAC, del que jo n'anomeno DEFENSA i no OFENSIVA, del que jo n'anomeno DEFENSA i no TERRORISME.

Tant costa d'entendre que un servidor no té res en contra del poble palestí sinó d'aquells que recolzen o duen a terme els actes terroristes? Com bé diu en Ferran Caballero en un article magistral: Jo em solidaritzo amb el poble palestí. I m'hi solidaritzo per les mateixes raons que ell ens dona. Perquè Israel té el deure i el dret de defensar-se d'uns atacs dels que ningú en parla, però qui té el poder per frenar el terrorisme no és Israel sinó el poble palestí.

EEUU i el Regne Unit han estat dels pocs que han donat la cara per Israel davant la ONU negant-se a admetre una resolució en la que ni es mencionaven els atacs de palestina sobre Israel. Europa i el món no para de sofrir l'islamisme radical i, tot i això, el defensa. Si algú coneix situacions més paradoxals que me les expliqui.

I sí, dic visca Israel quan amb la construcció d'un mur antiterrorista (que no representa ni el 10% d'una tanca de filat) ha reduït de 40 a 2 la mitjana de morts israelís mensuals a Cisjordània, dic visca Israel per ser un país de convivència cosa que no es pot dir de cap país dels que el rodegen i dic visca Israel quan es defensa legítimament del terrorisme que no té vergonya ni d'això:

La ocupació de les aules

2008-12-10T00:00:00.002+01:00

Des de fa 10 dies les aules de la facultat de Psicologia de la UAB estan ocupades per un conjunt de personatges que reivindiquen que no s'apliqui el Pla de Bolonya. Sembla com si aquest pla ens vingués de nou però el cert és que hi ha una desinformació i una manca d'argumentació massa notables al respecte. El Pla de Bolonya es va aprovar fa gairebé una dècada en aquesta bonica ciutat italiana que m'agradaria que més d'un dels que ara acampen sota sostre públic la situessin en un mapa (sense ànims d'anar de sobrat, o sí).

El cas és que es lluita contra "barbaritats" (cometes indicadores d'ironia) tals com el fet que les empreses s'impliquin més en la docència universitària o que ara els estudiants s'hagin d'escurar una mica més les butxaques per a arribar a ser allò que desitgen. No vull semblar elitista ni egoista ni que el debat es desvii cap a aquest cantó així que em limitaré a dir que, en aquest article, no vull parlar de Bolonya sinó que vull parlar de l'ocupació.

He mantingut un debat força interessant (però d'aquells que em posa molt nerviós) en aquesta web dedicada al cas on hi deia exactament el mateix. Per tant, agrairia que, si hi ha algun comentari, sigui per a argumentar perquè l'ocupació de les aules és la millor manera de fer-se sentir i no pas de perquè s'ha d'anar en contra de Bolonya.

Em posa molt nerviós que s'hagin manipulat les assemblees d'alumnes fins al punt en que s'allargaven per tal de que quedés molt poca gent a les votacions i així poder continuar amb l'ocupació. Es fa servir la demagògia i l'engany de que "això s'ha de fer pel bé de l'alumne" sense tenir en compte que hi ha gent que pot estar en contra de Bolonya però que no per això volen exercir el seu dret (i obligació) d'anar a classe.

Cada vegada que s'intenta argumentar que hi han alumnes que volen aturar la ocupació et surten amb Bolonya. Aparquem Bolonya i demanem, simplement, que es pugui anar a classe. Em queixo de la manera en qu aquesta colla d'arreplegats converteixen una universitat pagada per tots en el seu càmping perquè, segons ells, és "la millor manera de queixar-se".

Així doncs, sembla ser que per fer-ho has de molestar als teus companys en comptes d'anar a tocar els collons a qui verdaderament ha implantat aquest pla. Si vols queixar-te en tot cas ves a dormir i a fer l'arròs a la cubana al Parlament però deixa que els teus companys vagin a classe. El problema deu ser que al Parlament no hi podrien ni desplegar una "2 seconds".

I insisteixo, no entro a valorar si Bolonya és bo o dolent o si estic d'acord amb les queixes de l'alumnat. Simplement demano que es deixi fer classe a qui vulgui fer-la.

La Bona Música

2008-09-19T14:15:00.002+02:00

Aquest Divendres dia 26, el meu bon amic Pere Vilanova presenta el seu nou Disc Titans a la Sala Llantiol. Us recomano que hi aneu perquè amb l'entrada us regalen el disc, que sona molt bé i que renova el concepte de cantautor català absolutament. El Pere ja te un apartat reservat des de fa temps aquí al Terrat (menú dret) on hi trobareu una breu descripció de qui és, què fa i uns links del seu bloc i del seu mysapce per a escoltar-lo.

D'altra banda, el grup Ultraviolet Groove (UG) ha estat seleccionat entre els 50 millors en el Festival Heineken Greenspace i necessiten que cada dia els votem per a poder passar a la 2ª Fase del concurs (on només en passaran 3). Si us plau, voteu i feu que els vostres amics votin perquè, a més a més, es sorteja entre tots els votants una guitarra Gibson Epiphone valorada en 600€.

Per votar entreu aquí:

http://www.heinekengreenspace.es/concurs08/votaciones.aspx?i=1887&b=Ultraviolet%20groove

I visiteu: http://www.myspace.com/ultravioletgroove

Us podeu fer fans dels UG al Facebook només posant al buscador 'Ultraviolet Groove'.

Gràcies a tots i a totes!!

Volar

2008-09-15T00:00:00.002+02:00

Des de l'accident de Barajas (ja el podem anomenar "l'accident") que sembla que la gent hagi agafat pànic al mitjà de transport més segur del que disposem les persones corrents per anar d'un lloc a l'altre. Noticiaris replets d'averies en 40 aeroports diferents del món i la mala sort de que ara als Balcans hi hagi hagut una altra desgràcia d'aquest tipus fan que la gent es vagi espantant innecessàriament.

Si els sóc sincer, m'ha fet mal als ulls de veure com totes les cadenes han omplert les seves graelles de les quatre imatges que en van sortir, dels testimonis, de les famílies, dels supervivents, dels enterraments, de les identificacions de cadàvers, d'entrevistes amb pilots, de conjectures sobre el que va passar i de mil i una idioteses més que per mi no tenen cap sentit.

Estic d'acord que un accident d'aquesta envergadura no passa cada dia (gràcies a Déu) però m'imagino essent un familiar afectat i no suportaria tanta mendanga. Ja en deuen tenir prou amb la desgràcia com per a tenir vuitanta carxofes d'aquelles al voltant fen-te preguntes. No veig perquè els humans tenim aquesta tendència a prestar atenció a les catàstrofes que impliquen un gran nombre de morts i en canvi ens les podrien dir d'una en una que sentiríem ploure.

Quan fa 7 anys hi va haver l'atemptat a les Torres Bessones de NYC es va fer un rebombori que, en aquell cas, vaig trobar molt justificat (tot i que també se n'ha intentat treure un suc excessiu). No és el mateix uns atemptats terroristes que un accident aèri. Reconec que al menys durant el primer dia tot el que es digués sobre l'accident era justificat (per la magnitud, si més no) però que el tema encara duri ara, un servidor ho troba insultant i trist. Diguin-me tocat dels collons però em posa molt nerviós aquest tipus de periodisme rapinyaire que envia un corresponsal a l'aeroport de Girona perquè hi ha hagut descompressió en un avió i que (alerta!) a dins hi viatjàven nens! Notícia que no cal dir que ni hauria sortit si no hi hagués hagut "l'accident".

I ja no cal dir que no acabo d'entendre això dels Funerals d'Estat (tenia entès que això es reservava a uns quants personatges de rellevància). I encara entenc menys que el Govern hagi de ficar el nas en tot això. Si "El Sistema" funciona com a mi m'havien explicat, ja hi ha una sèrie d'encarregats de comprovar el que va passar i de donar explicacions a les famílies sense necessitat de que cap polític tocat de les pilotes (si em permeten la vulgaritat) hagi de dir-hi res al respecte.

En definitiva, que m'ha semblat tot un despropòsit i que m'ha fet pena (de la dolenta) de veure.

Feliç Diada!

2008-09-11T13:00:00.005+02:00

Arriba l'11 de Setembre en què jo creia que ja començarien a canviar les coses i em temo que tot seguirà ben igual al nostre país. Tot recordant els tràgics fets succeïts en aquest mateix dia a NYC ara fa 7 anys, fem onejar la senyera al balcó i no cal dubtar al dir "Visca Catalunya".

Bona diada a tots i a totes.

Teatre

2008-09-09T00:00:00.000+02:00

Després de la calma sempre acaba tornat un dia de mala mar. Avui deu ser aquest dia. Fa temps que el Terrat s'havia convertit més aviat en unes golfes plenes de pols i de teranyines. Torno. Torno perquè puc i també perquè vull. Torno perquè el refomut planeta en el què vivim no em pot deixar en pau i m'obliga a tornar a escriure per a aquell qui també hagués deixat el món en un stand by.

A Amèrica McCain i Obama combinen els colors del seus vestits de la millor manera possible amb la bandera americana. Corbates blaves o granatoses, americana i pantaló blau marí, camises blanques o blaves, ja se sap, tot ben preparat per a que les eleccions es converteixin en la millor representació teatral del Planeta en matèria política.

Si els soc sincer, cap dels dos candidats m'agraden. Idearis? Fa temps que em fan pudor a socarrim. Programes electorals? Obama ho tindrà ben fotut si vol complir les seves promeses i McCain, bé, McCain també. No es tracta de comentar punt per punt Health Care, Iraq, Immigration, Economy i tot el llistat d'afers que els omplen les boques però ha arribat un punt en que res em convenç. Sempre amb aquest discurs del canvi o de l'ex-militar carregat de medalles. El del pobre que esdevé ric i el de l'home que es fa a sí mateix. El del carisma de llauna i el de les paraules que fan de bon sentir i també de bon creure.

Com deia, n'estic fart d'aquest Planeta. Continuo pensant que la Xina ha rebut un regal de proporcions desmesurades per part d'Occident amb tot això dels Jocs Olímpics. Un altre gran teatre on la representació exigeix que els actors vagin emmascarats. Aquesta Xina que pud i que, tot i això, es ruixa de colònia per a que tots anem allà a omplir-nos-hi els els pulmons. El pitjor de tot és que ho fem gustosos.

I tornant a casa, la nostra pobra casa, et poses les mans al cap i et salten les llàgrimes de la pena que fa veure aquesta imatge dantesca. Una Generalitat que no fa res més que fer-nos endarrerir a passes agegantades. Uns polítics escarxofats a les seves butaques de pell i fent veure que es barallen per alguna cosa en concret. Un altre teatre d'aquest que Mourinho deia que ens agrada tant als catalans. Teatro, lo tuyo es puro teatro.

Just around the corner

2008-07-21T22:19:00.002+02:00

Crec que cada vegada que surto de veure aquest home em queden menys paraules per descriure què passa realment allà dins. Gairebé 50 hores dedicades plenament a aquest espectacle sense límits. Sens dubte, unes hores que no podrien haver-se invertit de millor manera. Ara toca esperar a que torni.

Barcelona! You've just seen the heartstoppin', pants-droppin', hard rockin', booty shakin', earth quakin', love makin', viagra takin', history makin'...

LEGENDARY E STREET BAND!!

I vàrem tornar a néixer...

Cel

2008-06-29T00:00:00.001+02:00

Cavant una tomba que no havíem escollit cavar. La nostra pròpia tomba en aquella terra que no era casa nostra. Havíem vist la mort i l'havíem esquivat tants vegades que ja era impossible creure que Déu era qui ens salvava. Cada passa caminada era un bri menys d'esperança que quedava dins dels nostres cors. Som pols, només pols i la pols ja no té sentiments. No recordava res. Amb sort podia veure els ulls blaus de la mare i olorar l'herba acabada de tallar pel pare. Era el poc que em quedava en la memòria. I ella, és clar, potser una de les poques raons per les que no m'aturava.

Les meves orelles ja no sentien res. El meu cos, brut i ensagnat, era com un tros de pell que es belluga entre les fulles i les branques sense ni tant sols notar-les. I tu, tu erets al meu davant, plorant com jo no havia vist mai plorar a un home, demanant-me que no et deixes sol. No ho pensava fer. Hauria plorat si m'haguessin quedat forces per fer-ho però no vaig poder. I va ser llavors quan vaig decidir que no volia que la teva última imatge del món fos allò.

El cel, aquell cel on sempre ens havien dit que aniríem a parar, allò havies de veure. La única cosa de les que podíem observar que no estava impregnada per tota aquella por, aquella absència d'olor, aquell dolor destructor. Mira el cel, mira'l i no deixis de fer-ho, allà resta la teva pau.

He de continuar. M'odio a mi mateix per deixar que la soca d'aquell arbre et faci de làpida i un bassal ple de fang sigui el lloc on restaràs per sempre. Si ets llest et preocuparàs per tu sense pensar en els altres, em deien sempre. Pot un home sol aconseguir alguna cosa en aquest infern? No desitjàvem ser allà, lluitàvem sense saber el perquè ho fèiem. D'on surt aquesta terrible crueltat? Ens emportem el pecat d'haver matat sense haver rebut un càstig i odiant als qui matem amb l'únic motiu de que ells volen fer el mateix amb nosaltres. Et penses que el dolor serà menys intens per haver estimat? Per haver estat bondadós?

Qui decideix qui ha de viure? Qui decideix qui ha de morir? T'acabes convencent de que tot és fruit de l'atzar. La naturalesa és cruel, com l'heura que xucla la saba dels arbres.

Miraré el cel com tu vas fer si la sort deixa d'acompanyar-me. Aquell cel buit i blau amb uns núvols regats pel roig del sol. Miraré el cel i m'oblidaré de la terra.

La igualtat i el Che

2008-06-15T00:00:00.002+02:00

"Miembros y miembras". Sí, senyora Ministra de Igualdad, sí! Com bé diu la senyoreta Nebrera del PPC ("miembra" d'un partit amb el que no simpatitzo pas, per si algú es sentit temptat a etiquetar-me) aquesta dona sortirà a més telenotícies que molts altres ministres d'importància infinitament més crucial. Ministerio d'Igualdad? Perdonin però a mi se'm va escapar el riure la primera vegada que ho vaig sentir. Que aquesta paia cobri un sou per a fer discursets on tot s'ha de dir en masculí i femení, què volen que els digui, ho trobo insultant. No m'allargo amb el tema perquè no té més que això: és d'una idiotesa que supera tots els límits que em podia imaginar.

I anem a la segona part de l'article, res a veure amb la primera.

Notícia:

El Che Guevara tendrá una estatua de 8 metros en Oleiros (Galícia)

La figura del revolucionario argentino Ernesto Che Guevara formará parte del decorado urbanístico de Oleiros. El gobierno local de este municipio coruñés ha elegido al guerrillero y héroe de la revolución cubana para decorar una gran rotonda que se encuentra en la localidad de Nirvana.

(...) El conjunto arquitectónico que reproducirá el archiconocido rostro del guerrillero medirá 7,73 metros de alto, tendrá un ancho de más de tres en su base y 1,83 en su parte más alta. La decisión de instalar esta escultura responde a una iniciativa municipal que pretende dotar de motivos ornamentales determinadas glorietas del municipio. En esta ocasión, se destinarán 180.000 euros para la adecuación de la rotonda donde se colocará la estatua.

(...) Sin embargo, la intención del gobierno local de instalar este monumento, que según fuentes municipales «pretende homenajear a un personaje histórico que ha destacado por su gran espíritu de solidaridad», ha sido recibido con dudas por parte de la oposición.

Bé, una notícia més d'aquestes que et fan veure en quines coses es poden arribar a invertir els teus calés. l'Estat del Benestar? Renoi, quin benestar que em provocaria a mi anar a treballar cada dia passant per una rotonda pagada de la meva butxaca amb una estàtua d'un assassí de quasi 8 metres d'alçada allà plantada!

Al-Durah, la mentida

2008-05-27T00:00:00.002+02:00

Per temes de feina i falta de temps no puc actualitzar amb la constància que voldria, però fa uns dies que vaig llegir aquesta notícia al bloc del Moré i vaig pensar que tan aviat com pogués en faria ressò.

Recorden el cas Al-Durah on s'acusava a l'exèrcit israelià de matar a aquest nen i de ferir al seu pare? Recorden tota la propaganda contra Israel que després va ser contestada amb proves de que res d'allò era possible? De veus per anar contra el jueus no en van pas faltar, com sembla que mai n'han faltat. Ara, però, els Tribunals francesos reconeixen que la noticia d'Al-Durah va ser una manipulació d'imatges per criminalitzar Israel.

Com bé es preguntava en Moré fa uns dies: Qui demanarà disculpes, ara? Suposo que no cal ser massa astut per saber respondre.

Ja m'hi poden sumar

2008-05-21T00:00:00.000+02:00

Entre un 52% i un 62% dels catalans votarien favorablement en un referèndum democràtic d'independència de Catalunya segons es reflexa en l'estudi 'Llengua i identitat a Catalunya. 2008' elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), realitzat amb 1108 enquestes a majors de 15 anys.

L'estudi revela que un 36,5% votaria segur a favor de la independència mentre que un 22,1% votaria en contra. Un 27,1 s'abstindria i un 11,7 no té el vot decidit. Aquesta dada superaria un dels dos criteris que la Unió Europea va establir amb motiu de la consulta a Montenegro, el de la participació, ja que hi votaria més del 50 per cent d'habitants. Pel que fa al segon criteri, que es el d'aconseguir un 55% de vots afirmatius, la ponderació del vot indecís dóna una forquilla entre el 52 i el 62% de vots favorables. Suposant que els indecisos s'abstinguessin, el vot favorable arribaria al 62 per cent, mentre que si tots els indecisos votessin en contra, la victòria del sí seria més ajustada, és a dir, d'un 52%.

Font: Avui

Terrorisme amb el suport de les nostres institucions

2008-05-08T00:00:00.005+02:00

Fa dies posava un exemple tímid (Fira d'Abril) de com els diners que l'Estat ens roba poden acabar en activitats absolutament inversemblants (fins i tot -crec jo- vist amb la mentalitat d'un partidari de tal robatori). Avui, però, l'exemple que he llegit al bloc de l'amic Moré m'ha horroritzat. Amb el permís que ens atorga per difondre-ho, copio literalment:

Avui hem enviat a institucions, partits polítics i mitjans de comunicació la següent nota:

Benvolguts senyors,

La propera setmana, en concret els dies 14 i 17 del present mes de Maig diverses entitats encapçalades pel Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) han organitzat un seguit d’actes de solidaritat amb Palestina que entrarien en el desenvolupament democràtic i la llibertat d’expressió d’una societat com la nostra. Poden trobar tota la informació en el seu bloc. Aquest fet no tindria res de transcendental si no fos que ens els actes polítics del dia 14 hi trobem anunciada a Leila Khaled, presidenta de la Unió General de Dones Palestines, membre del Consell Nacional Palestí i del Frente Popular para la Liberación de Palestina (FPLP). Aquesta persona és una coneguda terrorista -com es pot veure a la Wikipèdia mateix- que pertany al FPLP, organització ilegal a la UE i que està en el llistat de Bandes Terroristes vigent també a Espanya:

Nº 30 Al Llistat de Grups i Entitats Terroristes
Nº 21 Al Llistat de Grups i Entitats Terroristes

Si volen saber més coses de la relació d’aquesta destacada terrorista, Leila Khaled, i la banda criminal islàmico-palestina FPLP ho poden també veure aquí. A banda del fet de que s’anunciï públicament i amb impunitat actes públics amb representació d’organitzacions que tenen el caràcter de terrorista també al nostre país, l’acte té el suport entre d’altres de les administracions de govern: l’Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación com es pot veure en el tríptic de l’organització. Hem de creure que es tracta d’un error.

Hem comunicat aquesta situació a les entitats socials i polítiques del país, administracions implicades, mitjans de comunicació i autoritats governatives per a que n’esbrinin les responsabilitats. No ens podem imaginar el que passaria si el mateix es fes amb membres i citant una organització terrorista com ETA també present al mateix llistat que el FPLP. No ens agradaria pensar que en aquest país algú encara distingeix el terrorisme per quina mena de morts fa.

Les JNC, per mitjà del seu President a la Federació de Barcelona, Jordi Cabrafiga i Macias, també ha enviat una carta a la Presidenta del CJB condemnant-ho. Ho podeu llegir al bloc: Indígenes.

Canonada amunt, canonada avall

2008-05-06T00:00:00.002+02:00

La decisió final ha estat aquesta. L'aigua que hagi d'anar canonada avall sortirà de les futurs dessalinitzadores, però això poc m'importa. El cas és que darrere de l'aigua que bevem hi ha una gran empresa privada catalana anomenada Agbar que fa temps que hauria dut a terme el millor projecte (aquest) per a abastir la nostra capital de l'aigua que tanta falta li fa.

Un cop més la grapa política ho ha endarrerit tot per acabar fent el que el sector privat -que entén bastant més del tema que qualsevol Ministrot gratapilotes- deia. Ahir dia 5 es signava l'acord per a autoritzar el minitransvasament quan Agbar ja feia dies que havia plantejat el projecte i pel que ja tenia les eines necessàries com per començar-ne la construcció. Fins i tot disposava ja dels kilòmetres de canonada que fan falta per crear aquesta unió. Una unió que s'ha de dur a terme tant a viat com es pugui per a portar aigua passat l'estiu i que ja començarà tard per culpa d'aquesta grapa que no ens traiem de sobre.

I per si això no fos poc, ara venen els comissaris de Brusel·les a dir-nos que els transvasaments han de ser la última solució. Bé, doncs hem anat a petar a aquesta última solució senyors comissaris. Ara, si no els sap greu, retirin-se al seu despatx a tornar a fer la seva activitat preferida de tocar els collons.

Encara sort, doncs, que s'ha decidit utilitzar el sentit comú i no han volgut fer algun invent del Patufet com estan fent amb la famosa via que passarà a uns quants metres dels fonaments de la Sagrada Família. M'esveren, i molt, totes aquestes relentitzacions, tot aquest teatre, tota aquesta incompetència.

¡Viva!

2008-04-19T00:00:00.000+02:00

Hi ha situacions en les que no saps descriure quina és la sensació que et recorre el cos. La veritat és que, si m'hi posés, davant d'aquestes imatges que els adjunto, només em poden sortir paraules com fàstic, pena, vergonya, llàstima o repugnància. Berlusconi adverteix a ZP del clar to 'rosa' que agafa el seu govern. A mi, el to del Govern d'Espanya, francament, me la porta ben fluixa. He de dir, això sí, que aquesta llei de paritat que a mi no para de sorprendre'm està sobrepassant tots els límits que jo em pogués imaginar. Per cert, que ara la balança ja es decanta pel costat de les dones. Insisteixo -abans de que els/les feministes se'm llancin a la jugular- que a mi el sexe de qualsevol persona en un lloc de treball m'és tremendament igual, ara bé, no m'és igual si ha estat aquesta la raó per a que li donin el càrrec en comptes de les seves aptituds. Si anéssim a pel cas de Maleni, per exemple, els meus ulls es transformen en taronges veient que ha tornat a rebre la cartera ministerial.

Com deia, una sensació estranya. Ja se sap que els socialistes catalans són un fetus en construcció que poden acabar cridant com aquesta baladrera però, a vegades, tens l'esperança de que algun encara enyori el pa amb tomàquet i a la seva iaia tallant llonganissa vigatana per acompanyar les seques. I no, resulta que llavors et surten cridant aquests ¡Viva! que fan mal a les orelles. Pocs en queden que enyorin tot allò.

Chacón ha anat a parar sens dubte al pitjor dels llocs on podia anar a parar: Defensa. Els soldats i l'exèrcit no brillen pel seu feminisme, clar està. Una catalana al càrrec de la defensa espanyola? Encara pitjor m'ho posen! I si parlem d'aptituds, bé, per estudis i carrera política no serà però sens dubte que haurà d'estar segura de les seves decisions (tot i que el pes de l'exèrcit espanyol en el món vindria a tendir a una xifra ben minsa propera al zero).

Em queda aquell regust amarg a la boca quan en comptes de repassar la seva carrera i de plantejar els reptes que se li poden plantar al davant a Chacon, en els diaris només mencionen el seu estat d'embarassada i el seu sexe.

Per cert, les dones embarassades no mouen els braços quan caminen -com tota persona normal- o és que Chacón va quedar garratibada amb el 'mande firmes'?

Les nostres subvencions

2008-04-17T00:00:00.003+02:00

Això ho paguem vostès i jo, apreciats lectors. Aquest esperpèntic acte lolailo a l'espanyola (mirin quina quantitat de paraulotes que em fan dir) rebrà una suculenta subvenció de l'Ajuntament, és a dir, de part nostra.

Això sí, ara surt Portabella dient que aquest circ a l'estil Angel Cristo amb gent menjant peix refregit i fotent crits i cops de peu a tothora rep un tracte de favor i que no s'hauria de subvencionar si és rendible de per sí.

És aquesta mentalitat de lladre amb llicència per robar que tant m'enerva i que perquè 4 folls l'han votat a sobre pot decidir en què invertir els meus calés. Molt bé, no inverteixi en la Fira d'Abril (que ho farà igualment) però en què invertirà? En contenidors de recollida selectiva? En horts urbans? En pisos de protecció oficial? Digui-la vostè que potser encara la dirà més grossa que jo!

Mirin, mirin, de cap a fi si ho aguanten:

La Xina, el tràfic d'òrgans i els JJOO

2008-04-08T00:00:00.001+02:00

Diuen que Sarkozy encara manté oberta la possibilitat de fer un boicot als JJOO xinesos vistes les constants manifestacions en contra sigui per A o per B. Tenim el tema del Tibet i la repressió que comença a fer-se eterna i el simple fet de que la Xina encara viu estancada en aquest comunisme repugnant al que, regalar-li uns jocs olímpics, és fer els idiotes (un cop més). A occident ja ho tenim això de que sovint quedem com uns idiotes. Ens llencen bombes, ens fan esclatar trens i ens enfonsen torres amb avions i ens mobilitzem pel 'No a la guerra'. Xina té alçada la bandera del comunisme i cada matí amb creuo amb un jove que porta una samarreta vermella amb la falç i el martell restant impune de càstig. Xina alça la bandera i li regalem uns Jocs Olímpics.

Fa ja uns mesos, passejant per Pl. Catalunya amb el Sr. Alcón, vàrem aturar-nos a llegir unes pancartes i uns cartells estesos al terra que explicaven una història francament espantosa. No som massa de creure'ns de bones a primeres tot allò que ens posen al davant però no calia contrastar massa les dades per a adonar-se de que aquella gent condemnaven una realitat. La seva denuncia era sobre el tràfic d'òrgans a la Xina. Joves assassinats per a comerciar amb les seves vísceres.

Us adjunto el tríptic que vàrem agafar lliurement i que conté alguna imatge desagradable però que fa un bon resum de la situació que es viu i que s'ha viscut en aquell racó del Planeta al que, recordem-ho un cop més, li hem regalat uns JJOO.

Més solucions

2008-03-17T12:00:00.001+01:00

Recordant vells temps:

Després de la primera solució enginyosa per a aturar el canvi climàtic, des del Terrat em disposo a proposar-ne una altra de revolucionària.

Fàcil i senzilla. Tots vàrem aprendre allò de la fotosíntesi quan érem petits. Allò de que entre les plantetes i els humans hi ha una relació de favors ja que el que no vol un ho vol l'altre. Doncs bé, ja que sembla ser que el que no volem nosaltres és la causa del mal, la solució a partir d'ara serà aguantar-se la respiració durant tot el dia tantes vegades com es pugui. La clau està en que el cos sol regular la quantitat d'oxigen que necessita i ens fa respirar amb més o menys rapidesa segons li convé, però, en estat de repòs, aquesta quantitat esdevé regulable sense fatigar-nos massa. És a dir, podem estalviar emissions de diòxid de carboni sense que això faci que ens cansem i que necessitem inspirar i expirar més vegades.

Aquest cop no gaudiran de representació gràfica però tots aquells que vulguin aturar aquest desastre només tenen que tapar-se el nas i convèncer a molta gent de fer-ho!

If it be your will

2008-03-13T00:00:00.000+01:00

Després de 15 anys tornarem a tenir a Leonard Cohen voltant per terres catalanes. Concretament a l'Agost, a Girona. Serà feina difícil aconseguir entrades, de ben segur, aforament petit i molta demanda, però s'intentarà!

En Cohen vindria a ser, en les meves relacions musicals, "l'altre". Un altre -apart del de sempre- que m'ha proporcionat coses absolutament diferents. Sempre he dit que costa que Leonard Cohen agradi. De fet, ja és prou difícil trobar gent jove que el conegui. Mai he pretès enganxar ningú a la seva música, hi han mestres molt bons però un només n'aprèn si vol i jo només faig que donar a conèixer al mestre.

Per a commemorar que aquest home -que ja passa dels 74- ens vindrà a veure, avui he traduït una cançó més del seu repertori:

Si el que desitges és que deixi de parlar i que la meva veu sigui com era abans, no parlaré mai més i ho respectaré fins que desitgis que torni a parlar.

Si el que desitges és que una veu sigui sincera, et cantaré des d’aquesta muntanya on les teves lloances haurien de ressonar. Si el que desitges és que canti.

Si és el que desitges, si hi ha alguna oportunitat, deixa que els rius s’omplin i deixa que les muntanyes se n’alegrin. Deixa que la teva compassió es desbordi en tots aquests cors que cremen al infern. Si fos el teu desig fer-nos el bé.

I apropar-nos a tots i lligar-nos ben fort. Tots els teus fills aquí, portant les seves robes esquinçades, les nostres robes esquinçades, vestits per matar i acabar aquesta nit. Si és el que desitges...

If it be Your Will - Leonard Cohen

Igualtat i eleccions

2008-03-12T12:00:00.005+01:00

Llegeixo avui amb molta felicitat que unes dones saudites han penjat un vídeo a YouTube conduint. No seria res d'interessant si no fos perquè al seu país, això, ho tenen prohibit.

Quan al nostre desastrós país les dones demanen igualtat, votem lleis de paritat absolutament absurdes que van en contra de tota lògica i que, més aviat, degraden la seva imatge i la dels homes. Hem confós absolutament quin és l'objectiu d'aquesta 'igualtat' i hem entrat en aquest cicle socio-progressista que ens fa a tots tontets i una ovelleta més del ramat.

El que els hi passa a aquestes dones sí que és inadmissible! Elles sí que tenen dret a demanar la igualtat! Però en un país com el què vivim perquè cony hem de fotre lleis de paritat i creure'ns els més bons del Planeta? Entenc que ampliem les mires en quant a situacions que necessiten ajustaments com fou el cas de la violència de gènere però no cal que anem de salvadors ni de justiciers i a sobre creure'ns Jesucrist.

I això em porta a que els socialistes han tornat a guanyar faltant per veure si pactaran o no i amb qui. Ells, els que han ideat aquesta llei que per mi és absolutament contraproduent i que ens han donat pel cul durant 4 anys han arrasat a Catalunya. Vergonyós i trist que un país com el nostre no obri els ulls.

Felicitats a aquestes dones pel seu acte i felicitats al PSOE per ser els que millor han sabut enganyar al personal. Realment no és feina fàcil i ells la fan com ningú.

El pas del vent

2008-03-03T00:00:00.003+01:00

Tot és qüestió d'estar en el lloc adequat, en el moment adequat i sobretot de tenir clar que has de fer. La vida no és més que poder donar un pas més a cada segon i aprendre de totes les passes que ja has fet. Si ens van donar la raó fou per utilitzar-la i no per fer d'ella una simple eina sotmesa a la nostra voluntat. Aquesta és una de les passes més importants que hom pot donar un cop també ha après a dur-ho a terme.

Passejo per Barcelona, de nit. S'ha de dir que en aquests moments sempre m'ha acompanyat la sensació de ridiculesa al mirar el cel ple d'estels. És ara quan les passes es fan més llargues i fins i tot corres per la vida. Observes i aprens, ets producte de la observació. Mires els edificis amb la sorpresa d'haver-hi passat un munt de vegades per davant i de no haver-te ni fixat en la seva bellesa i t'adones de que a la vida t'ha passat el mateix.

Es fa de dia, respires aquell aire net d'una ciutat encara adormida i et sents un home afortunat. Acte seguit maleeixes totes les vegades en que no has sabut encaixar el que et passa tot intentant retreure-ho a algú en particular com si això t'hagués de netejar d'alguna impuresa. N'hi han que es queixen a Déu, n'hi han que es queixen a aquell qui tenen al costat però la qüestió és no fer l'esforç de digerir i fer aquell pas de raonar que tant costa.

I continues passejant i els rajos del sol t'escalfen la cara i el vent te l'acaricia i simplement t'oblides per un moment de tot allò que et martiritzava. Tornes a posar els peus a terra i el temps ha passat i tot ha desaparegut. Has donat el pas definitiu i ho saps. Somrius.

Debat

2008-02-26T00:00:00.003+01:00

No el vaig veure tot, em vaig saltar bona part del mig reprenent-lo al final. Ho vaig fer perquè sentia vergonya aliena, ganes de plorar (no sé si de riure o de pena). Se suposa que això és el millor que té Espanya per a ser governada? Doncs Espanya va ben arreglada.

Un socialista com tots els socialistes i un partit que es deu creure que és de dretes, o liberal o ves a saber què però que és tan socialista com el primer.

"Deje de dar tantos datos macroeconómicos que nadie entiende". Mariano Rajoy dixit, prenent per tontos a tots aquells a qui pretén governar. No el critico, de fet li va sortir del cor una afirmació més que certa. Ell preferia parlar del preu dels tomàquets i del pa ja que sap de les limitacions dels seus conciutadans.

"Quiero que nazca una niña en España (es veu que els niños no hi tenim res a pelar aquí) que su família trabaje y tenga una vivienda digna". Família, niña, padres con trabajo, vivenda. Tuf a socialisme a més no poder i cagades a tort i a dret.

He arribat a sentir la bajanada d'algun company o companya liberals dient que es passarien llur catalanisme pel forro i que votarien al PP. Per a què? Em pregunto jo. No serà per liberals, això està clar!

Només comento aquestes dues parts de Rajoy perquè em van semblar catastròfiques i cal dir que tan sols puc ser objectiu en quant a presència. ZP té més presència però per la boca mor el peix, que diuen, i ell està ben mort. Rajoy, un paio limitadet (així el veig jo) no se'n surt. Punt.

Així doncs, resumeixo el debat amb una paraula: catastròfic. Qui ha guanyat? Jo dic que han perdut els dos. Si després d'això encara diuen que hem de votar, ja m'ho explicaran!

Ben fet

2008-02-25T00:00:00.000+01:00

Sarkozy respón a la mala educació. Com cal fer.

Penós

2008-02-20T12:00:00.000+01:00

Aviat em quedaré sense adjectius per als meus títols tot i que encara vaig trobant algun sinònim per anar-los qualificant. El vídeo que els adjunto em provoca més aviat llàstima des del segon 0 a l'últim. I no se'n salva ningú, és clar. Ni els quatre pollosos que deterioren la imatge del nostre país a crits d'energumen, ni la Dolors Nadal (que ja faria bé en jubilar-se), ni el ZP i les seves sempre reconfortants i sinceres paraules i ni molt menys l'Acebes i el seu patetisme dialèctic. Vivim en dos països, sí. En un al que no volem viure i que comença a repugnar-me (si és que ja no ho feia abans) i en un altre que cada vegada fa més pena. Si continuem així, això de la independència ens ho podem començar a reservar pels nostres moments onírics de cada nit.

Goin' Down

2008-02-15T00:00:00.001+01:00

Passa Sant Valentí com passa Sant Pancraci, és a dir, com si res. No me’n assabentaria si no fos pels grans cors escampats per tot arreu que recorden la petita desgràcia (o no) personal dels solters. Entro a YouTube per desconnectar i també m’hi planten un cor. Entro al Google a buscar-hi ‘pa amb tomàquet’ i m’hi surten dos vellets corrent agafats de la mà i ties en pilotes. (Porcs, no aneu a mirar les ties que era irònic).

I bé, l’essència de tot això l’anem a buscar en quan es fa vida en parella. Ja sabeu, allò de posar-se after-shave per parar un camió i fer bona oloreta o quan les noies inverteixen unes quantes hores més buscant una peça de roba escaient.

Quina pel•lícula vols anar a veure amor? Tant me fa papalloneta meva, si estic amb tu, com si ens quedem a casa. Ai, segur que això també ho deies a totes les teves altres noies... Sí, princesa, però mai ho havia dit tant convençut com ara. I bé, fent l’amor tot el dia, a tota hora i en llocs on fins i tot perilla la seva integritat física.

Al cap de 6 mesos (no cal ni que passem per la vicaria ni tenir descendència) el discurs s’ha transformat radicalment.

Anirem a algun lloc avui o ens quedarem tota la nit mirant-nos els peus? Farem l’amor algun dia o esperem a que hi hagi lluna plena? L’afaitat no es contempla i l’after-shave queda a l’armariet. Els vestits son la bata i unes formidables sabatilles roses, últim regal de Reis.

Perquè passa això? Bé, a mi no m’ho preguntin pas, però passa. I per no semblar que acabem pessimistes farem la metàfora de la flama. Una flama s’apaga si ningú hi va ficant llenya i la va ventant i protegint de la pluja.

L'Aliança del Mal

2008-02-04T00:00:00.000+01:00

Es recomana baixar el volum degut a la barreja de tres idiomes i llegir els subtítols.

Aquesta és l'Aliança del Mal, ni més ni menys. I si ho prefereixen poden veure el ja famós patetisme de Chavez criticant a Bush dient-li begut, burro i altres arguments de pes com feixista i imperialista. Després li fan una entrevista a l'ABC americana (de les pitjors que m'ha tocat veure) i es fa l'educat i el nen que és amic de la Directora de l'Escola (tot i que amb l'entrevistadora que té no li hauria fet massa falta quedar bé perquè encara és pitjor que ell). Una entrevista penosa en què es passen més estona parlant del cafè i dels seus matrimonis que de coses mínimament interessants. Burro li diu a Bush? Llavors vostè què caram és? Un encefal·lograma pla? Anar parlant del seu cristianisme a Al-Jazeera... potser després va tenir por d'haver-ho fet i per això no para de tractar de 'germà' al presentador. Dir que Al-Jazeera és una cadena que busca la pau quan tots hi hem vist a Bin Laden és francament per penjar-lo de llurs pilotes durant unes quantes hores. I l'argument de que s'ha fet fotos amb el Papa en l'entrevista de l'ABC per contrarrestar les fotos amb Hussein, Ahmadinejad o Castro? Què coi representa que significa això? Per no parlar de la seva opinió sobre Israel i els jueus que provoca vomitera.

A Bush el va provocar dient-li que si volia envair Veneçuela que ell l'estaria esperant. A un paio que defensa tot el què diu en aquests documents li estaria bé que Bush acceptés el repte. Llàstima que les presidencials ja estiguin tan a prop.

D'altra banda, també tenim membres d'aquesta Aliança del Mal a casa nostra. Què en podem dir de la retransmissió de la gala dels Goya a TVE amb 30 minuts de diferit? Doncs només en podem dir que tot això fa fàstic.

It's a Hard Life

2008-02-03T00:00:00.000+01:00

L'inoblidable Freddie Mercury i els Queen ja ens advertien de que la vida no és gens fàcil. Ningú ens ho va prometre al néixer perquè ningú te el poder per prometre-ho. Sempre he recordat la història de Siddharta Gautama i de com el seu pare li va voler evitar tot patiment per a que no es complís la profecia de que seria un gran mestre espiritual. Buda va acabar coneixent les penúries del món i s'hi va submergir fins al punt que tots sabem. M'agrada allò de pensar que tots som uns nens que sempre desitgem la joguina que té l'altre per molt irracional que sigui el canvi.

La vida és dura, sí, però pensar-ho implica potenciar la duresa, alimentar un foc que ens crema a nosaltres mateixos i que costa poc d'atiar però molt de sufocar. Podem viure-la com una llarga tortura o com una llarga lluita i, personalment, prefereixo la lluita a l'agonia. Tota lluita té una recompensa que parteix de la idea de que per dolent que en sigui el resultat s'ha fet el què s'ha pogut.

Podem sortir victoriosos o podem acabar en cendra però, com deia el gran William Wallace, mai ens prendran la llibertat.

Sarko's power

2008-01-30T12:00:00.000+01:00

"Les chauffeurs de taxis protestent contre la déréglementation de la profession préconisée par le rapport Attali. Conséquences : des bouchons monstres dans plusieurs villes de France."

Sarkozy vol obrir a la competència el sector dels taxis, liberalitzar-lo. Resposta òbvia per part d'un país a petar de socialisme com França? Una vaga de taxistes col·lapsant les grans ciutats gal·les.

De totes maneres no comencin a fer catúfols imaginant-se a Monsieur Nico vestit de SuperMan perquè el cert és que a l'anomenat "Rapport Attali" (que rep el nom de l'economista Jacques Attali, President de la "Commission pour la Libération de la Croissance Française") no és més que un llistat de 'decisions' que convindria seguir i que tampoc estan curulles de llibertat. La definició que en dona el mateix Attali és la de: Ceci (en referència al text) n’est ni un rapport, ni une étude, mais un mode d’emploi pour des réformes urgentes et fondatrices. Il n’est ni partisan, ni bipartisan : il est non partisan. Se'm fa curiós que a la premsa utilitzin la paraula 'Rapport' quan a la definició que en dona qui l'ha escrit es diu que no ho és però no seré jo qui vulgui ser original.

Detalls a banda i per fer-nos a la idea del què passarà amb els taxis (que no és més que una de les propostes) continuaran regulant el sector però amb un cartell de 'liberalització' al davant. Hi hauran més taxis, sí, però de moment només aquells qui es van inscriure abans del 2007 rebran llicències transferibles. També es regularan les tarifes de l'aeroport i els taxistes podran incrementar preus fins a un màxim si volen fer-hi repercutir la pujada del dels combustibles.

En fi, com sempre, un sí però no i a més a més no parlem ni de casa nostra.

Documentació per als interssats:
Rapport Attali (La proposta pels taxis la trobaran dins la 'Décision 211' adjuntada abaix)
Décision 211
Article Notícia a 'Le Figaro'

Article de Nit

2008-01-30T00:00:00.000+01:00

Em solen titllar de monotemàtic en la meva elecció de músics a escoltar però, tot i que tenen la seva part de raó, no acaba de ser cert del tot.

Aquest és un article 'de nit' com el seu títol indica. Molts venen a buscar el que sovint proporcionem als blocs: carn per a ser esquarterada. No els vull pas limitar el seu horari de visita però és una recomanació especial per als que encara guarden cert romanticisme dins seu.

No me n'aniré per les branques i els deixo simplement amb les dues millors maneres de parlar sobre Romeu i Julieta. Springsteen, a mitja cançó, ens ho deixa força clar. Els Dire Straits, en van escriure una cançó sencera.

Els que sàpiguen gaudir, que gaudeixin. Aquesta nit, quan s'asseguin davant del seu ordenador i guardin una estona de pau, passin a escoltar.

Terrible!

2008-01-28T00:00:00.000+01:00

Això mateix em ve al cap al llegir les promeses electorals del PSOE. Simplement, terrible! ZP vol tornar 400 euros als treballadors i pensionistes contribuents. Vostè, estimat lector, i un servidor, en serem els perjudicats com sempre!

Zapatero explicó que con esta medida el Gobierno pretende demostrar que "ahorrar es muy bueno", y que "ahorrar para ayudar a las familias cuando tienen problemas es lo que puede hacer este gobierno".

Papà, que estalvies per mi si us plau? Terrible!

Esta devolución se pone en marcha porque es consciente de que "hay familias que tienen más dificultades" debido a la subida de los precios y de los créditos hipotecarios.

Escolti, a mi què coi m'explica? Jo de problemes en tinc molts i no vaig a plorar a ningú per a que me'ls solucioni! Terrible!

El jefe del Ejecutivo aseguró que la medida anunciada es "bien progresista", porque entre los contribuyentes que menos pagan "una parte de ellos no van a tener que pagar", mientras que la devolución para los que más ganan y más pagan por este impuesto será "muy pequeña", y "no llegará al uno por ciento". José Luis Rodríguez Zapatero explicó que esta devolución tiene como objetivo "estimular la economía".

Que potser es pensa que em mamo el dit encara jo? Aviam si m'entenen d'una vegada, sé que els costa però facin un petit esforç, collons! No vull pagar!

"Un Gobierno en democracia devuelve recursos y renta a todos los ciudadanos, porque el ahorro es de todos"

Ja veig que serà molt difícil. De todos? Què carai n'ha de fer vostè dels meus estalvis? Regalar 400 euros per persona quan aquí no tenim ni trens? És a dir, vostè es gasta 5000 milions d'euros en fer regalets i jo no em puc ni comunicar amb dignitat?

Vol treure la mà de la meva butxaca si us plau? I encara li demano educadament!

Com carregar-se el mercat?

2008-01-27T00:00:00.000+01:00

L'hora de l'habitatge protegit

Els promotors confien en la vivenda social per mantenir l’activitat, en un marc de retrocés de vendes

USA!

2008-01-25T03:30:00.000+01:00

Després de veure 'El Patriota' a altes hores de la matinada només puc dir aquell gran crit que de petits vam començar a escoltar amb els Simpson:

USA! USA! USA! USA! USA!

Avortament

2008-01-24T00:00:00.000+01:00

Llegeixo avui com un conjunt d'homes i dones (especialment d'aquestes segones) progres a més no poder s'han manifestat a vàries ciutats catalanes i espanyoles per a despenalitzar l'avortament.

Legislació al respecte:

No será punible el aborto practicado por un médico, o bajo su dirección, en centro o establecimiento sanitario, público o privado, acreditado y con consentimiento expreso de la mujer embarazada, cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes:

1º: Que sea necesario para evitar un grave peligro para la vida o la salud física o psíquica de la embarazada y así conste en un dictamen emitido con anterioridad a la intervención por un médico de la especialidad correspondiente, distinto de aquél por quien o bajo cuya dirección se practique el aborto. En caso de urgencia o riesgo vital para la gestante, podrá prescindirse del dictamen y del consentimiento expreso.
2º: Que el embarazo sea consecuencia de un hecho constitutivo de delito de violación del artículo 429, siempre que el aborto se practique dentro de las doce primeras semanas de gestación y que el mencionado hecho hubiese sido denunciado.
3º: Que se presuma que el feto habrá de nacer con graves taras físicas o psíquicas, siempre que el aborto se practique dentro de las veintidós primeras semanas de gestación y que el dictamen, expresado con anterioridad a la práctica del aborto, sea emitido por dos especialistas del centro o establecimiento sanitario, público o privado, acreditado al efecto, y distintos de aquél por quien o bajo cuya dirección se practique el aborto.

Ja no només per l'educació religiosa que he rebut i que sovint em passo per segons quin lloc desagradable sinó per sentit comú, crec que l'únic que es podria ajustar en una llei d'aquest tipus són les setmanes de gestació en que s'estableix el màxim per a dur a terme l'avortament. Els motius em semblen els correctes i he de dir que em fan bastanta llàstima lemes com: "Las mujeres parimos, las mujeres decidimos" o bé "Decida la mujer si madre ser". La "mujer" la única cosa que ha de decidir és qui carai fica llur membre viril dins la seva apreciada cloïssa i de quina manera ho fa, no pas si el seu fill ha de néixer o no (insistint en les excepcions ja contemplades a la llei com el perill de la mare, la violació o la malformació del fetus). Pretendre que l'avortament sigui un altre mètode anticonceptiu és aberrant i indigne d'un ésser humà. Ja he deixat clar que sovint difereixo d'opinió amb els meus "il·luminadors" religiosos i és per això que estic molt d'acord amb l'ús de les famoses pastilletes anti-relliscades. Ara bé, decidir quan ens ve de gust tenir un fill o no com aquell qui decideix deixar anar una flatulència no és acceptable ja que entrem en la llibertat d'un ésser que no és la nostra. Com a fetus no parlem, no respirem i vivim connectats a un tub pel qual rebem aliment i oxigen però constituïm un ésser i aquestes agradables mares que un dia van cardar amb el "chulo de la disco" no tenen dret a decidir al·legant que "és el seu cos".

Per cert -i per acabar- el dret del pare a tenir el fill on està escrit?

Món Boig

2008-01-22T00:00:00.000+01:00

Realment el món ha estat sempre boig. No hi ha hagut cap moment en el que hagi deixat d'estar-ho tot i que deu ser cert que hem tingut èpoques més boges que d'altres.

Cada matí faig una ronda a les edicions virtuals de molts diaris per veure com enfoquen cadascun d'ells les diferents notícies del dia. Als diaris espanyols solen ser sempre les relatives al conflicte israelià o tot allò que fa referència als Estats Units les que més m'impacten. Catalunya és un tema a banda, això sempre. Però avui no em centraré en casa nostra sinó que viatjo en concret a un d'aquests dos llocs que he esmentat: Israel.

Les edicions d'Internet permeten deixar comentaris sobre qualsevol notícia i sense un filtre que decideixi (cosa que, a priori, s'agraeix) què és correcte i què no. El problema sorgeix quan les notícies en sí ja sembla que tinguin una manipulació extrema per part del periodista que hi ha al darrere. Que el dolent sempre sembli Israel això ja és un costum que hem pres per quotidià. Ara bé, aquesta espècie de periodisme encegador que fa vomitar al llegir-lo és francament patètic.

Ahir en Moré va publicar un article parlant de quelcom semblant. Parlava d'aquest encobriment de la veritat per part del progressisme. Molt millor viure enganyats i fer veure al món que nosaltres sempre tenim hissada la bandera blanca sigui qui sigui l'enemic però anar deixant-les anar pel darrere.

Les notícies que llegeixo son iguals. Un bon titular en contra d'Israel dient el nombre de morts palestins i les tallades d'electricitat a la franja de Gaza i després ja especificarem que els morts eren soldats que havien llençats míssils i que a Gaza s'hi ha enviat més petroli per a la producció d'electricitat i equips sanitaris per a la població. De totes maneres, em fa gràcia (o més aviat pena) aquest joc d'encobrir a l'assassí i no acceptar els mitjans israelians per a evitar que aquest continuï la seva matança. És ben normal que si Israel te el control sobre els béns que són necessaris a Palestina no els hi subministri quan des de l'altre cantó de la frontera ho paguen amb coets.

Segur, segur que en els dos cantons trobem excepcions de tots els tipus, però veure comentaris com: 'Creo que los judios vivian mejor con los alemanes que lo que lo hacen ahora los palestinos con los israelies. Almenos a los judios no se les cortaba la luz y se les daba medicinas. Los judios en esa epoca aprendieron mucho como por ejemplo como hacer una limpieza etnica, ahora lo estan haciendo a las mil maravillas' em fa mal als ulls i gairebé puc dir que al cor.

És lamentable.

Cohen is Back

2008-01-21T15:00:00.000+01:00

Una entrada ben curta però intensa. Pocs lectors deuen saber qui és tot i que segur que la majoria n'han cantat alguna cançó seva sense saber-ho. Leonard Cohen, potser la primera veu musical que va entrar per les orelles de qui els parla, ha decidit trencar el silenci després de 15 anys d'inactivitat. El que per a mi ja era un objectiu inassolible, es podrà fer realitat si Cohen decideix passar a prop de casa. Ho té tot per organitzar però ja ha enunciat que vindrà a Europa, així que només tenim que creuar els dits.

El futur líder

2008-01-21T00:00:00.000+01:00

L'apreciat amic Alcón ens ha explicat avui que a l'infern també hi fan concerts. Va bé saber-ho per a quan hi haguem d'anar, si més no. Un servidor li deia que un home substituirà l'actual líder de la banda d'aquí a molts anys. Johnny Cash, el director de la magistral orquestra, perdrà el seu lloc i hi han proves de que no hi podrà oposar-hi resistència. Curioses, aquestes tres imatges, en les que l'alumne usa paraules del mestre dins del seu discurs.

"I've been to Alabama, California, Minnesota..." vs. "I've been everywhere, man."

Insistint en el tema...

2008-01-18T19:00:00.000+01:00

Continuo llegint en aquest bloc i en altres que això de no votar és inacceptable, que ens hem de tapar el nas al anar a votar i altres idiotetses varies. Ho sento, però discrepo. Votar al partit 'que menys mal fa' o el partit que s'acosta més al meu ideari tot i que estigui a anys llum és, simplement, d'idiotes. (Amb o sense perdó).

Em direu que no votar és donar poder a aquell qui rep més vots i bla, bla, bla... I què? Arreglarà en alguna cosa el fet de que jo no trobo cap força política que em convenci? Tinc tot el dret a no votar si no em sento identificat amb ningú i penso aplicar aquest dret al peu de la lletra. I si tots féssim el mateix, la classe política es replantejaria algunes coses. Aquest debat PP/PSOE per acabar veient que els dos donen pel cul de la mateixa manera, de què coi em serveix? Enviar a Durán i que pugui ser Ministre (amb una sort del 100000%), de què em serveix? Votar en blanc, de què em serveix? Per demostrar que no m'agrada ningú? No els demostro una merda! Als partits polítics només els preocupa una cosa: el poder. Si l'abstenció és excessivament elevada, els vots en blanc són paper per eixugar-se el paner en havent visitat en Roca. Punt i final.

No voto

2008-01-17T00:00:00.000+01:00

Com ja deia el meu amic i germà Alcón, el dia en que aquest país es preguntarà si llevar-se o no per anar a fer l'acte de la democràcia, nosaltres no serem pas aquí.

Ho agraïm de tot cor. Fruit de la casualitat, ens vam trobar que els nostres bitllets a Venècia per a anar a veure a la nostra amiga catalano-italiana Gis, cauen just en el dia de les eleccions. Oh! Quina gran desolació! Oh! Quina verdadera llàstima!

Alguns comentaristes -molt amables, com sempre- ja el (i, indirectament, ens) criticaven per incitar a la gent a realitzar un acte semblant (tot i que, com a bons liberals, respectem que algú tingui ganes de perdre el temps si és que això li provoca més plaer que qualsevol altra cosa). La veritat és que, vist com tenim casa nostra, és d'una intel·ligència absent de modèstia la que ens empeny a pensar en positiu. El fet de que algú lluités per la democràcia en el passat no vol dir que jo estigui moralment obligat a votar sinó que jo estic legitimat a votar! Punt.

A banda d'això, per si queda algú que troba excèntric viatjar per no votar (cosa que consideraria totalment normal tot i que insisteixo en que en el nostre cas no fou un acte voluntari) han de saber que ja no només els bitllets ens han sortit per 40 ridículs euros sinó que, a més a més, a un servidor li paguen el bitllet. Oh! Casas! Acceptes per fi que el papà t'ha pagat el bitllet? (Se sent en l'ambient com els progres ja es freguen les mans disposats a criticar). Doncs no! M'ho han pagat els molt amables senyors del Casino de Barcelona on l'altre dia vaig anar a passar-hi més aviat l'estona amb uns amics (mai he cregut massa en això del joc) i vaig ser l'únic que en vaig sortir content. 40 euros de guanys. Ni més ni menys!

Apa, que votin de gust!

Fresh News

2008-01-15T00:00:00.000+01:00

El ex presidente de Endesa será el número dos del Partido Popular en Madrid

Manuel Pizarro podría ocupar la Vicpresidnecia económica si Rajoy gana las próximas elecciones.

- Tot plegat em fa pensar i, el que és pitjor, malpensar.

Zapatero convoca elecciones para el 9 de marzo diciendo que ha cumplido su palabra.

Walk the line

2008-01-13T12:00:00.000+01:00

Aquesta gran pel·lícula sobre una part de la vida de Johnny Cash que recomano amb totes les meves forces, m'ha deixat frases com aquestes que l'han fet molt més atractiva que les pel·lícules corrents. Cash va tenir una vida difícil per tenir un bon final.

Jerry Lee Lewis donant lliçons espirituals a Cash, Carter i la seva banda mentre ells, Elvis, Orbison i altres grans de la música es dirigien a la seva propera parada de la gira.

Jerry Lee: Wherever we've been I can tell you where we're going. Everybody in this car is goning to hell. God gave us a great big apple, you see? And He said don't touch it! He didn't say have a nibble when you're hungry, He didn't say touch it every once in a while! He said "Don't touch it!." Don't think about touchin' it, don't sing about touchin' it, don't think about singing about touchin' it. Don't touch it! We're all going to hell for the songs we sing!
June Carter: And what about me Jerry Lee, am i going to hell too?
Jerry Lee Lewis: No, June you're beautiful.

Johnny Cash a la seva segona i definitiva esposa quan mantenien una relació més aviat secreta.

Johnny Cash: Tell me you don't love me.
June Carter: I don't love you.
Johnny Cash: You're a liar.

Un executiu de la Columbia quan Johnny Cash diu que vol tocar a la presó de Folsom.

Columbia: Your fans are gospel folk, Johnny. They're Christians, and they don't wanna hear you singing to a bunch of murderers and rapists, tryin' to cheer 'em up.
Johnny Cash: Then they ain't Christians.

Johnny Cash dirigint-se al seu public de la presó de Folsom.

Johnny Cash: Now, I'd like to remind you all that we're recording live, so you can't say "hell" or "shit" or anything like that! (Es posa a riure).

June Carter alliçonant a Cash i als altres 'grans' quan aquests estan beguts i drogats 'assajant'.

June Carter: You've got a wife, do you remember that?
Johnny Cash: And what if i didn't?
June Carter: There's too many "if"s in that sentence.
Johnny Cash: There's only one actually. There's only one "if" in that sentence, June!
Johnny Cash: I... I thought it was a good point... I mean, there is only one... (dirigint-se a Jerry Lee)

La primera dona de Cash i anys més tard un agent de la Columbia.

Vivian Cash/Columbia: With you all dressed in black, you look like you're goin' to a funeral.
Johnny Cash: Maybe I am...

L'alcaid de la presó de Folsom li diu això a Johnny en una de les aturades del concert.

Warden: Mr. Cash, try to refrain from performing any tunes that remind the inmates that they are in prison.
Johnny Cash: You think they forgot?

Johnny Cash: You got something against the Air Force, Mr. Phillips?
Sam Phillips: No...
Johnny Cash: Well, I do.

El Himno

2008-01-12T00:00:00.000+01:00

Avui els temes podrien ser molts, però mirin, és que m'ha fet tanta gràcia això de l'Himne espanyol que he decidit dedicar-li unes línies (no masses a poder ser).

La veritat és que sempre he pensat que això de l'Himne dels països és una cagarada de les grosses però al menys n'hi ha que tenen certa gràcia musical i fins i tot lírica. 'Oh, say can you see by the dawn's early light' o bé 'Allons! Enfants de la Patrie! Le jour de gloire est arrivé!' són versos amb estil. Fins i tot un 'Tot el Camp és un clam!' resulta impactant si és cantat per 100.000 persones alhora. Però clar, que em surtin amb un 'Viva España! Cantemos juntos con distinta voz y un solo corazón' què vols que et digui, ho trobo una cagarada. I serem autocrítics i diré que fins i tot Els Segadors em semblen un himne patètic i que fora molt millor El Cant de la Senyera.

Els espanyolets ja no hauran d'inventar-se qualsevol cosa, si més no! Però si aquella melodia que fins ara cantaven com si els retorcessin els collons s'ha de transformar en una lletra... que Déu ens agafi confessats, que diria la meva bona iaia. Un signe més de que el nacionalisme espanyol té necessitat de reafirmar-se i aferrar-se a alguna cosa (encara que sigui una lletrota que acabarà cantant Plácido Domingo com ja va passar amb l'Himne del Madrid que es van inventar pel centenari).

Feixistes, ens diuen

2008-01-10T00:00:00.000+01:00

Aquest article va dirigit a aquells qui ens anomenen d'aquesta horrorosa manera a tots els que tenim una ideologia liberal. Avui també inauguro un nou apartat en el menú que tenen a mà dreta anomenat 'Respostes'. Cada vegada que algú em digui quelcom que jo ja estigui fart de contestar serà redireccionat a aquest apartat de 'respostes tipus' que aniré ampliant amb el pas del temps.

A banda d'això, l'article d'avui pretén remarcar una contradicció més de la deixalla comunista que empesta el nostre país. Feixistes, ens diuen, i la notícia d'avui és aquesta:

El 92% de los inmigrantes ilegales que llegan a España es repatriado

La llegada de ilegales 'sin papeles' por medio de embarcaciones se redujo el 53,9 por ciento en 2007. En concreto, según Rubalcaba, el año pasado llegaron a España ilegalmente 50.318 personas, de las que 46.471 fueron repatriadas.

Si un pensa amb liberalisme, no pensa en repatriar immigrants sinó en deixar-ne arribar a tants com vulguin. M'explicaré. En un país ple de socialisme com el nostre els immigrants o nouvinguts se senten atrets bàsicament per un factor: la gratuïtat. Si tenim escoles gratuïtes i, sobretot, sanitat gratuïta per a tot ésser que es trobi dins de les nostres fronteres només fem que posar un rètol amb llumetes fent pampallugues per tota Àfrica on hi posa: "Veniu, som idiotes".

El President del Partit Popular -en teoria considerat un feixista més per tots aquests cervellets que ens critiquen- va arribar a dir això que segueix un dia en que va quedar clar que no és altra cosa que un comunistot més dins del gran sac: "En España hay cinco millones de extranjeros que tienen sanidad pública, gratuita y universal, pero yo también quiero que los españoles que viven fuera de nuestro país puedan ir a un hospital, se los atienda como debe ser y no tengan que pagar".

En la primera part de la seva sentència anava molt encertat, la segona ja és una altra cosa ben diferent. El cas és que si fóssim un país liberal (posats a somiar que no quedi) acceptaríem lliure circulació de persones sense necessitat de contractes ni d'històries. La delinqüència (un dels argumnts utilitzats) no seria problema perquè a casa nostra o s'hi vindria a treballar o s'hi vindria de turisme.

Però els comunistes se senten millor fotent fora a un 92% dels immigrants del país i després contribuint generosament en campanyes d'ONG i en una casella per a l'Esglèsia de la seva declaració de la renta d'un país laic. Després, però, poden agafar llurs iots i anar a qualsevol país sense que els fumin un cop de peu al cul com ara han tingut que deixar de fer amb les noves incorporacions de l'Est a la Unió Europea.

Feixistes, ens diuen. Hipòcrites, els dic jo.

La doble JC

2008-01-09T04:00:00.000+01:00

Deu ser que els meus lectors no son massa melòmans ja que sempre que camuflo la meva falta d'inspiració rere la música que escolto no rebo massa resposta. Si és perquè no tenen el mateix gust que un servidor -cosa d'esperar però també de plànyer- s'accepta, ara bé, em peremeto criticar-los si la música no suposa per a vostès un motiu més per viure.

Sovint els embriago de Bruce Springsteen (consti que ho faig pel seu bé, apreciats amics) però per a que no em diguin que cansa (una forta paradoxa, tot sigui dit de pas) avui viatjarem des de Freehold, New Jersey fins a Kingsland, Arkansas. Johnny Cash i la seva genial esposa, June Carter encara ens hi esperen, en algun racó, en algun desert.

Gis va a Venezia

2008-01-08T00:00:00.000+01:00

Això del títol -no us confongueu apreciats lectors- és italià! No en tinc ni idea però per a alguna cosa el Pare Capitalisme i un parell de xicots ben eixerits ens van proporcionar el Google.

I és que la nostra amiga Gis se'n va a viure per un temps a la cuitat dels canals, Venècia. La trobarem a faltar però per poc temps si tot va bé, doncs al Març farem una visita al seu piset de lloguer situat a escasses passes de la Piazza San Marco.

Des d'aquí desitjar-li bon viatge i millor estada en aquesta bonica ciutat italiana.

Fins aviat!

Preocupacions 'progres'

2008-01-06T00:00:00.000+01:00

Mentre els 'progres' es van preocupant pel canvi climàtic, a l'Orient Mitjà (aquest tros de terra que conté tantes meravelles com dimonis) hi han uns paios que es diverteixen jugant amb l'odi.

Aquests fills de mala mare -com diria l'amic Moré- han fet una afirmació que de ben segur ha fet brindar amb xampany a més d'un dels caps de suro esquerrans. Al Qaeda pretén rebre a Bush amb cohets i bombes en la seva propera gira per aquestes terres.

D'altra banda -i com sempre contradictoris- els comunistots foten la tita entre les cames i volen suspendre el Dakar per amenaces semblants.

EEUU no pot fer de policia del món quan a aquesta espècie en expansió però en retrocés mental li sembla que fan guerres i mal. Ara bé, segur que no es negarien a que ells mateixos s'encarreguessin de que el Dakar es pogués dur a terme sota la seva vigilància i supervisió (per posar un exemple estúpid).

Són aquesta sèrie de contradiccions dignes de Fofó, Miliki i Milikito els pallassos de 'Como están ustedes? Había una vez un Circo' les que a mi em posen tremendament nerviós. Però: 'No voy a dimitir' que deia i diu Maleni.

USA segur que encara té molt a millorar, tinc entès que encara hi han moltes lleis restrictives. Hillary Clinton és actualment un perill pel món amb el seu 'I am a Health Care Voter' i Al Qaeda és el motiu d'un error -que fou la guerra a l'Iraq- però un motiu per a continuar lluitant.

Pantalons avall

2008-01-04T00:00:00.000+01:00

Catalunya encabeza el aumento en diciembre

Catalunya cerró 2007 con 265.789 parados registrados, 5.040 personas más que en diciembre de 2006, lo que supone un incremento de un 1,93%.

RESPOSTA SOCIALISTA:

No ens hem de fixar amb els aturats sinó amb els ocupats que, avui en dia, assoleixen xifres rècord!

RESPOSTA A LA RESPOSTA SOCIALISTA:

Després de la segona Guerra Mundial no ens hem de fixar amb els 6.000.000 de jueus que varen morir torturats sinó amb els que restaren vius, home! Clar que sí!

Llocs que et criden

2007-12-30T12:00:00.000+01:00

Ara mateix jo no hauria de ser aquí, tot i que hi sóc per voluntat pròpia (la qual cosa ja és un gran què). Hi ha un lloc que em crida i que ja m'ha cridat altres cops i en el que ara hi ha una sèrie de personatges folls fotent-se'n de que jo no hagi agafat l'avió.

Té gràcia que ara mateix la música que sempre m'acompanya hagi volgut que soni una gran cançó de Tom Waits però que mai ha estat tant ben interpretada per ningú com pel mateix de sempre: Bruce Springsteen. Jersey Girl, aquella cançó que tot habitant d'aquest lloc que em crida se sap de memòria i canta entre llàgrimes cada vegada que el mestre ho fa.

Algun dia no massa llunyà del tot em deixaré emportar per la cridòria i podré ser un més dels que canti allò de:

'Cause down the shore everything's all right
You and your baby on a saturday night
You know all my dreams come true
When i'm walking down the street with you

(...)

'Cause nothing matters in this whole wide world
When you're in love with a jersey girl

Tinc ganes de caminar per una Jersey Shore buida amb un xic d'aire fresc que em netegi els pulmons i que em faci aturar a contemplar el panorama. Aquell oceà que no s'acaba i aquell lloc on tots hauríem d'anar a parar.

Santa Claus is Coming to Town

2007-12-22T00:00:00.000+01:00

Do you believe in Santa Claus? Bon Nadal a tothom!

Vivim en un país de canelos

2007-12-19T00:00:00.000+01:00

Entengui's 'canelo' com colla d'idiotes o de curts mentals.

Dit això, passem a la notícia que m'ha recordat en quin lloc del món vivim: "Les restriccions d'aigua".

Per començar, el Govern no em planteja solucions sinó que inicia el seu discurs -com sempre- criticant la falta d'inversió de les administracions anteriors. Si fos votant d'aquesta colla de carallots els preguntaria en què collons van invertir calés les Administracions anteriors (ja que es veu que es devien embutxacar els nostres diners sense invertir ni un cèntim en el país).

Dit això, ara m'agrada que les grans empreses i les PIME es comencin a posar dures (unes altres, apart de nosaltres, que ja no és que els hagi pujat la mosca al nas sinó que hi tenen tot un eixam d'abelles). Ja que ens mana aquesta tribu indígena amb pells sobre els collons, al menys que ens proposin solucions dignes amb els diners que ens roben.

De moment, la paraula clau és "restricció". Fantàstic! Ara resulta que per culpa de la seva inutilitat ens haurem de fotre nosaltres. Agricultura, empreses i ciutadans és l'ordre a seguir a la hora de restringir-nos l'aigua.

I és que aquí sí que em posiciono al costat de CiU a l'hora de criticar. Per mi (i per tot ciutadà amb un nombre raonable de neurones) és comprensible que si s'ha fet tot el possible per a subministrar aigua però passem per una sequera severa, només podrem fer que fotre'ns. Ara bé, quan fa segles que parlem de transvasaments des del Roine o del subministrament d'aigua a partir de l'Ebre i el mateix Tripartit del nassos no ha volgut dur a terme tals propostes, no veig acceptable cap excusa. A part de que el Govern només a dut a terme un 25% del programa de l'aigua contemplat en els pressupostos d'AQUESTA (en majúscules) Administració.

I ja si entres a l'edició virtual de La Vanguardia i et poses a llegir segons quin comentari de segons quin ciutadà, t'agafa per plorar i tenir ganes de marxar ben lluny d'aquí.

Ens falsifiquen la Creu de Sant Jordi

2007-12-16T00:00:00.000+01:00

Primer van ser les caricatures de Mahoma i ara això. De marranades d'aquest tipus suposo que en podríem trobar tantes com volguem a can Alí Babà, però a mi la veritat és que em comença a tocar els nassos tanta tonteria. No es tracta ni de superioritat de cultures ni molt menys, per descomptat, de races. El cartell de nazi ja he advertit que me l'han penjat algún cop en aquest bloc i no tinc ganes de permetre-ho més. Estem parlant de simple coherència.

Fa uns dies l'Inter de Milà ja va rebre una denuncia d'un advocat turc per portar una samarreta que ell considerava que insultava a la seva religió en un partit contra el Fenerbaçe. Llavors ja em vaig pensar d'escriure quelcom semblant a això però li vaig donar passada. Ara ens han tocat el nostre escut, el del Barça, i es pot permetre que toquin certes coses menys les de casa.

L'argument és que el símbol d'un dels nostres Patrons per excel·lència, la Creu de Sant Jordi, "recorda als templaris i les creuades".

"Com ho va permetr la UEFA?" era el titular d'algún diari a l'Aràbia Saudí en relació amb el cas de l'Inter. "Se senten ofesos i els fa mal a l'ànima". Són paraules textuals de l'advocat que va fer la denúncia.

Si els jueus fessin el mateix cada vegada que se sentissin ofesos per quelcom, es diria de tot (encara més) sobre ells. Què collons! Si fins i tot els catalans volguéssim sentir-nos ofesos, els espanyols haurien d'acabar per donar-nos la independència per avorriment! En tot cas, no és d'això del què parlem, sinó de veure qui es deixa vèncer en la partida. A l'Aràbia la gent porta samarretes falsificades amb una sola ratlla vertical a l'escut del Barça. No em puc ofendre jo per això?

Ho trobo ridícul i alhora preocupant.

Excellent Catalan

2007-12-10T00:00:00.000+01:00

El Sr. Xevi Mató m'ha cedit aquesta fotografia que ahir mateix publicava al seu bloc per tal de difondre (dintre de les possibilitats dels nostres pobres espais virtuals) que el catalans som uns dats pel cul (tal i com ell bé assegurava).

Cartell del Temple Bar, Dublín, on es demana explícitament un domini perfecte de l'anglès. Ja ho deia en Xevi: això, a Catalunya, és inimaginable.

Repetirem -per si no ha quedat prou clar encara- que els catalans som uns dats pel cul.

El retràs de Chavez

2007-12-09T00:00:00.000+01:00

Interpretin el títol com vulguin. Hugo Chávez no n'ha tingut prou amb tota la vomitiva sèrie de mesures comunistes que ha implantat en el seu pobre país i ara ha decidit canviar-ne fins i tot l'hora (amb el caos que això significa).

Motius? Aprofitar el sol. Per estalviar energia? No, no ha estat ni per aquest inútil motiu. Simplement per fer creure a la seva subnormalitzada població que així podran dormir més o ves a saber quina altra ridícula explicació. Per sort, no tots s'ho creuen.

Imaginin el caos que això suposa per a tot un país. Vols internacionals, la borsa, processos industrials... En fi, una demostració més de la imbecil·litat d'aquest ésser.

Els deixo amb un vídeo amb una explicació del canvi d'hora i una posterior sàtira del mateix. Si entenen el primer dels vídeos i no es fan un embolic ja m'avisaran.

Perquè em poden dir malalt?

2007-12-07T00:00:00.000+01:00

Perquè no m'emprenyo si quan parlo de Bruce Springsteen em diuen que sóc un malalt? La resposta és molt senzilla i alhora ben complexa.

El somni comença cada vegada que penso en una noia anomenada Sandy caminant pel boardwalk de New Jersey, lloc pel que no he passejat mai però que gairebé podria descriure de punta a punta. I és que la Sandy és aquella noia que tots volem tenir, aquella que cada home dibuixa dins del seu cap i que el fa somriure. Aquella noia que gairebé ens espanta provocant-nos un bategar més accelerat del cor i un pessigolleig que ens recorre l'esquena. La Sandy no és més que aquella noia a la que t'abraces i no vols deixar anar, vestida de mil i una maneres diferents cadascuna millor que l'anterior. Els seus vestits blaus d'estiu, la seva jaqueta de pell amb els seus texans a l'hivern, aquella gorra dels Red Socks sota la qual amaga la seva llarga melena els dies de sol i les seves inconfusibles Ray Ban estil policia que tapen els seus prodigiosos ulls.

Em poden dire repetidament que sóc un malalt si penso en un servidor conduint el meu Chevy del 69 per una carretera totalment deserta o en el meu Mustang amb la radio encesa i amb el volum al màxim cantant tant fort com el meu coll aguanta.

Dir-me malalt per plorar, per saltar, per cridar, per fer el què em demana el cos sense tenir cap mena de por al fer-ho. Dir-me malalt per voler aprendre més de la vida que d'allò que surt als llibres, per no rendir-me, per imitar els meus herois, per voler ser com aquells que surten a la gran pantalla, per poder mirar enrere i riure'm del que ara em fa plorar, per saber que sóc més resistent que cap altre, per saber si l'amor és real i que dos cors son millor que un de sol. En definitiva, per arribar, algun dia, allà on volíem anar.

Si malalt significa escriure això mentre sona Racing in the Streets a l'aparell que tinc just darrere meu, els puc ben assegurar que no vull cap medicina per curar-me.

Un motiu per creure

2007-12-05T00:00:00.000+01:00

Era de nit. Jo i el meu Camaro SS del 69 anàvem solitaris per la 31 direcció Kilgore quan, de sobte, els fars il·luminen el darrere d'un vell chevy color blau gastat que s'ha aturat al lateral. Afluixo i veig un home de peu, davant d'aquell capó amb una flama roja pintada al damunt, tot mirant-se un gos mort a la cuneta. Té la cara mig desfigurada per l'ensurt i està tocant el gos amb un bastonet tot cercant senyals de vida. Passen els minuts, té el cotxe amb la porta oberta i resta allà com si esperant-se prou temps aquell gos es pogués tornar a aixecar i córrer.

Tot allò em sobtava però, alhora, em semblava molt divertit com, al final d'un treballat i merescut dia, la gent encara troba un motiu per creure.

Les llums dels anuncis m'indiquen que ja sóc a prop. A mà dreta, la Mary Lou continua esperant que el jove Johnny torni. L'havia estimat com cap dona estima a un home i li havia promès que treballaria incansablement per portar-li diners a casa. Un dia, però, en Johnny es va aixecar i va marxar. Des de llavors que la pobre Mary Lou s'asseu al porxo buscant aquella particular silueta en l'horitzó.

Tot allò em sobtava, però em continuava semblant divertit com al final d'un durament treballat dia la gent encara troba un motiu per creure.

Els Diumenges continuen acudint a la seva cita, segueixen portant els seus fills al riu per treure'ls els pecats que els han transmès i enterrant el seus morts tot pregant al Senyor amb sense sentits que mai t'explicaran. Es per això que em xoca -però alhora em sembla divertit- com al final de cada ben guanyat dia la gent continua trobant un motiu per creure.

Arriba el 28 i un parell de famílies esperen el gran esdeveniment. El capellà amb la seva Bíblia i el nuvi impacient esperant la núvia. Les famílies han marxat i el sol s'ha post rere un salze ploraner. El nuvi continua en peu i sol i només pot fer que observar com la forta corrent del riu s'ho emporta tot ràpidament preguntant-se on pot ser la seva noia. Al final d'un dia com aquest, però, encara ha trobat un motiu per creure.

Personal interpretació de la brutal Reason to Believe de l'amic Springsteen.

L'atzar per Sergio Torrent (Part III)

2007-12-02T00:00:00.000+01:00

Asimismo, a mi modo de ver, el materialismo conducirá -si se razona de forma lógica- a unas consecuencias psicológicas nefastas. El materialista “azaroso” debería negar necesariamente la libertad humana, ya que si el hombre es solo materia su conducta se impregnaría de esa falta de libertad que advertimos en los seres inanimados, animales o plantas. Los seres inanimados no tienen libertad de elegir, así como tampoco animales y plantas que responden necesariamente a unos estímulos determinados. Ese determinismo negaría toda responsabilidad en las acciones humanas y haría imposible toda ética. Nada sería bueno o malo, puesto que la bondad o maldad de las acciones dependería de circunstancias externas, las acciones serían buenas o malas “ahora y para mi”. La consecuencia primera sería que cada persona tendría su moral.

Más fácil aún si todo es materia que tiende al caos, ¿Cómo explicar que el hombre sea capaz de pensar-es decir, de crear conceptos- si esta operación la realiza con independencia de la materia? ¿Cómo puede el hombre querer de forma desinteresada y libre -algo que por mucho que se niegue se produce todos los días cuando los seres que se aman se miran a los ojos- si es tan solo un trozo de materia como cualquier otro ser visible? Y finalmente, ¿Cómo alguien puede sostener una moral (esta teoría del azar por ejemplo) si rechaza gnoseológicamente la posibilidad de llegar a verdades universales? Pero vamos más allá, si en efecto, no se puede hacer y cada uno tuviese su moral… ¿acaso no me llevaría esta posición a negar la existencia de la verdad y a no poder hablar de justicia o bien?

Son terribles las consecuencias de la física y cosmología materialista. El materialismo conduce inevitablemente a una gnoseología escéptica y relativista, a una psicología animalesca donde el hombre pierde la dignidad derivada de su naturaleza y a una moral individualista y cerrada.

L'atzar per Sergio Torrent (Part II)

2007-12-01T00:00:00.000+01:00

Según me parece, es asombrosa la fe del materialista en un azar que es capaz de evolucionar de una forma tan ordenada desde unos simples átomos a este inabarcable macrocosmos (con sus respectivos microcosmos) que tras siglos y siglos de historia seguimos intentando comprender. Un azar que es capaz de calcular las orbitas perfectas de los planetas, satélites y galaxias de un universo en continuo movimiento y del que ni siquiera conocemos los límites; un azar que es capaz de establecer -¡qué fantástica casualidad!- las reglas perfectas de los ecosistemas naturales o que es capaz de combinar a la perfección moléculas químicas para obtener vida vegetal, animal y humana.

Qué maravilloso azar que es capaz de dirigir una evolución hacia prodigiosas máquinas como el aparato digestivo, respiratorio o nervioso que, a pesar de los medios más sofisticados, aún nos afanamos por descubrir.

¡Ojalá yo mismo pudiese tener esa devota fe en el todopoderoso y sacrosanto azar y no ser tan descreído! El peligro de la teoría del azar llega sin duda, cuando abarcamos el campo de la ética. Si se razonase lógicamente, afirmar que todo es material (puesto que es esto a lo que nos lleva dicha teoría al no admitir un orden en la materia) nos llevaría a una negación del orden y finalidad en dicha materia. Si la materia que observamos tiende al caos, es insostenible pretender que se ordena a si misma por azar. Si no estuviese ordenada no tendría tampoco un fin determinable, y en consecuencia, cualquier posibilidad de hacer ciencia imposible. En efecto, no es posible hacer ciencia sobre lo que es imprevisible, puesto que lo imprevisible es en sí mismo, incognoscible.

Continua.

L'atzar per Sergio Torrent (Part I)

2007-11-30T00:00:00.000+01:00

Agradezco al director del “Terrat” la oportunidad brindada publicando estas líneas, las cuales se me antojaron en base a una discusión sobre física cuántica.

La física cuántica es esa rama de la ciencia que intenta llegar al origen de todo en base a su estructura nanoscópica, pero llega un momento en que la materia no se puede dividir más llegando a lo que se llama los “quarks”, en que los físicos solo pueden hacer un cálculo aproximado de la energía que hay en ese espacio y de qué posibles acciones realizarán.

Llegados a ese punto, muchas veces se ven obligados a otorgar al azar el hecho de que algo pase, llegando así a una filosofía extremadamente peligrosa y, a mi modo de ver, muy fácil de revocar.

“El Universo surge de un proceso evolutivo meramente material en el que el azar juega un papel determinante” . Ésta sería la contundente afirmación de, no un físico cuántico del siglo XX, sino de Epicuro (341-270 a.C), uno de los primeros filósofos materialistas que atribuiría al azar el orden y equilibrio universal.

No sé si se dan cuenta los lectores de las graves consecuencias de dicha afirmación:

Afirmar que el azar es el director de todo cambio en la naturaleza no es más que la explicación lógica a la que recurre –antes o después- todo materialismo.

En efecto, si todo lo real es material, solo la materia existe. Esta materia sería pues, eterna, sin principio ni fin. Me explico. Todo provendría evolutivamente de una materia primera eterna y su carácter actual no sería más que una casual combinación de elementos químicos primarios.

Continua.

Ara ja em puc morir II

2007-11-28T00:00:00.000+01:00

Així vaig titular-ho l'última vegada que vaig viure aquesta sensació i així és com, tot i haver-ho dit, continuem aquí (gràcies a Déu) per poder seguir dient-ho. I és que no tinc cap mena de dubte de que arribaré a repetir aquest article moltes més vegades.

Sovint ens preguntem com definir-ho. Concert, espectacle, acte de fe... Res no ho defineix prou bé. Només aquelles cares que veus al sortir de gent abatuda, exhausta, però amb un somriure d'orella a orella (smiling ear to ear, que ens diu ell mateix a Magic).

Es fa cada vegada més difícil descriure el que se sent allà dins, veient-lo tan a prop, sentint la seva veu, notant els cops de bateria contra el pit que fan bategar el cor al seu ritme. Tot i res alhora i aquell somriure que no s'apaga...

Hem passat per dues experiències que molts no comprenen ni arribaran a comprendre mai. Els compadeixo. Gràcies als que han fet el viatge amb un servidor i als que ens hi hem trobat per acompanyar-me tant bé en el sentiment!

El Sergio, de qui tinc goig i honor d'haver rebut el llegat springsteenià.

La Gemma i en Pep, els tiets que ja mai falten!

En Pere, el que amb més deteniment s'escolta els concerts del Bruce.

And last but not least, Blood Brother Raül (and father Rafa).

L'home pel qual fem tot això, a Madrid.

I per últim, una vídeo de Bilbao per recordar lo aprop que hem estat.

Is there anybody alive out there?

2007-11-25T01:00:00.000+01:00

Avui, respondrem afirmativament a aquesta pregunta al cor de la capital del Regne liderats pel més gran mag de la història de la música. Al seu Palau d'Esports reviurem aquell moment que amb tant de plaer descric cada vegada que en parlo i que cada nit somio.

El que aquesta nit veurem és un espectacle de màgia on el mag no farà desaparèixer monedes ni encertarà la carta que hem escollit. Tot el que farà serà dir una sèrie d'encanteris que ningú més sap dir i que gaudeixen d'un efecte inigualable. Encanteris que produeixen sensacions per les quals no hi ha paraules.

Alguns afortunats -entre els quals tinc la sort de comptar-m'hi- podrem gaudir de tal plaer durant dos dies seguits, doncs també ens traslladarem a Bilbao per veure'l.

Bruce Springsteen és més que un cantant (no dec pas ser el primer ni l'últim en dir-ho, això) és un pare, un germà, un amic, un mestre, un ídol, un mag. Ensenya i aprens, et diu i et salva, et mostra el camí i el segueixes confiat.

El compte enrere s'acaba avui. Un esplèndid grup d'amics que son pràcticament de la família m'acompanyen en el pelegrinatge i no tenim cap mena de dubte de que l'experiència la guardarem segellada per sempre en algun racó de la nostra memòria.

A la tornada els explicarem (si podem trobar les paraules adequades) com ha anat tot. Fins aviat!

Una petitíssima mostra del què veurem per anar fent boca:

Quan s'acostava Nadal

2007-11-22T00:00:00.000+01:00

Teníem per costum engalanar la casa a principis de Desembre. El fred començava a tallar i ja no érem els únics amb un esperit nadalenc precoç i impacient.

Trèiem la pols de les caixes que durant tot l'any havien quedat tancades a les golfes i anàvem a buscar el millor arbre de la fira de Viladrau.

Les figures del pessebre, totes les guarnicions de l'arbre que farien que el seu color verd desaparegués sota d'elles i les quilomètriques tires de llums a les que, amb paciència, el pare anava reposant les bombetes foses una per una.

Tot un escampall d'objectes nadalencs quedaven repartits per sobre de la taula del menjador, el sofà i fins i tot el terra mentre ja havíem posat les primeres nadales a l'aparell de música.

La nostra casa hauria guanyat el premi de la més ben decorada si ens haguéssim presentat a un concurs de ben segur.

Recordo amb nostàlgia aquells vespres d'hivern en els que la mare ens agafava a la nena i a mi i ens portava a la plaça de la catedral per veure la fira de Santa Llúcia. Ens compràvem una coca ben calenta acabada de fer i ens submergíem enmig de les petites paradetes de pessebristes i altres artesans. Solíem comprar cada any una figureta més pel pessebre tot i que al final ja costava trobar-ne d'inèdites. Tant hi feia, una tradició sempre es compleix. El pare arribava llavors de la feina amb presses per no perdre's l'esdeveniment i junts acabàvem entrant a la Catedral per encendre una espelmeta i redimir-nos de tot allò que crèiem que Déu ens perdonaria.

Així preparàvem les nostres festes. Això era el què fèiem quan s'acostava Nadal.

Llibertats esportives

2007-11-19T00:00:00.000+01:00

Llegia l'altre dia amb estupefacció que els inspectors d'Hisenda proposen intensificar les mesures de control sobre càrrecs polítics, artistes, esportistes i altres professionals dintre d'un paquet de prevenció de frau fiscal.

Entre les mesures proposades, els inspectors dediquen un apartat especial als paradisos fiscals ja que s'estan utilitzant de manera 'insolidària i vergonyosa' (paraules textuals del President de l'Organització d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat, José María Peláez) per part de molts contribuents. I és que ja són molts els que han fixat la seva residència en un d'aquests territoris de baixa pressió fiscal (uns quaranta països segons un decret en forma de catàleg de l'any 1991).

Com que vivim en un país que bé podria estar presidit pel justament criticat Hugo Chávez o un altre dels seus amiguets, L'Agència, segons la proposta, hauria d'elaborar un cens de les persones en aquesta situació; i en cas de que fossin esportistes, plantegen que no puguin representar la selecció nacional en cap competició oficial i que els mitjans de comunicació fessin referència a la seva residència fiscal quan informessin d'ells.

Enduriments de penes i gravàmens especials son altres mesures que pretenen implantar.

Dels càrrecs esmentats em sobta el dels polítics ja que, si realment son polítics que defenen el sistema Tributari, els haurien de fer quelcom que no diré aquí. Ara bé, a polítics d'idees liberals (si en trobem algun que s'atreveixi a dir-ho), esportistes, artistes i, què collons, ciutadans com tu i com jo, estimat lector, que no tenim ganes de que ens fotin els calés, què se suposa que hem de fer?

I per rematar un xic això que dèiem al títol, l'altre dia, al Santiago Bernabéu, no s'hi podien portar pancartes amb insults o demanant que jugués Raúl amb 'la roja'. Així doncs, una pancarta amb el lema 'Luis ¿por qué no te callas? Trae a Raúl' (emulant la ja mítica frase del Rei a Chávez) va ser retirada. D'això en dic llibertat d'expressió!

Blackle

2007-11-14T00:00:00.000+01:00

Podem estalviar energia i així pagar menys en les nostres factures gràcies a Google. Menys contaminació? Hidràuliques: aprofiten les construccions fetes per quan no hi ha aigua i així produir energia. Nuclears: tenen risc, però netes com elles soles. Tèrmiques: aquí sí que hi trobem un factor contaminant, ara bé, percentatge d'energia procedent de les tèrmiques? Sense comentaris. Només queden les renovables amb les que també hi sobren les paraules.

Mail rebut:

Si Google tuviera una pantalla negra, teniendo en cuenta la gran cantidad de personas que lo usan, se calcula que se ahorrarian unos 750 megavatios/hora anualmente . Como respuesta a esto, Google ha creado una version negra, llamada Blackle, con exactamente las mismas funciones que la version en blanco pero, obviamente, con un consumo de energia menor.

Dilo por ahi y usalo, cada poquitito cuenta, no?

English / Català

No m'agrada l'aire brut ni la contaminació per simple benestar personal així que tot el que sigui reduir, m'agrada. Així doncs, utilitzin aquest link d'ara endavant. (Quin mareig!)

Calla, cony!

2007-11-11T00:00:00.000+01:00

Doncs sí, per fi algú ha manat callar a aquest pesat de les pilotes! Hugo Chávez diu feixista (entre altres arguments d'aquells tant sòlids) a l'ex President del Govern espanyol José María Aznar i Zapatero li contesta dient que fou escollit democràticament per més que els seus ideals no siguin els mateixos.

Ja no és només un tema de compartir o no ideals, és un tema de respectar els torns de paraula. Chávez va intentar desviar l'atenció a posteriori cap al fet de que el Rei no ha sigut escollit democràticament quan la qüestió no és la democràcia ni el diàleg mantingut en sí sinó els modals i el respecte, cosa que aquest home no ha tingut en sa vida.

La notícia sencera: Aquí

Lucindo

2007-11-09T00:00:00.000+01:00

Si algun progressista anti-globalització d'aquests que corren pels nostres blocs torna a esmentar la universitat on vaig com a arma per criticar, sàpiga que la caga ben fort. La universitat en qüestió no és més que un focus comunista en tota regla.

Si fa uns dies ja els mostrava la genial idea per a evitar l'escalfament global que em proposaven, ahir em vaig trobar amb una d'aquestes impressionants campanyes que subvenciona Mon Senyor Estat i els seus ministeris insinuant que tinc quelcom a veure amb un crim.

Quan vaig veure una silueta d'un arbre plantificada al terra al més pur estil Jessica Fltecher a S'ha Escrit un Crim ja em vaig ensumar alguna cosota eco-verda en la que s'havien invertit els nostres apreciats i robats calerons.

Com que no sóc de portar la càmera a sobre he cercat una mica i he trobat un noi que va fer les fotos a la seva facultat:

Un cop a casa i en un acte de pura valentia per part meva, vaig decidir entrar a la pàgina web creada per a l'ocasió. No recomano entrar-hi més que als curiosos.

Per als que no hi vulguin entrar (acte més que comprensible) els deixo amb dues imatges preses. La primera representa el meu intent per agredir amb un braç virtual a l'home que m'acusa (quins collons que tenen) de tenir quelcom a veure amb que es tallin arbres. Vegi's també com a la part central, a baix de tot, hi tenim el símbol del Ministerio de Medio Ambiente indicant la subvenció.

La segona imatges és el pacte que et fan firmar i les dades que hi vaig introduir.

Martes

2007-11-08T00:00:00.001+01:00

Dejó las llaves en el mueble del recibidor, al lado de un colgador de madera oscura, muy antiguo, que compró en un mercado de segunda mano.

Lunes, Martes, Miércoles, Jueves, Viernes, Sábado, Domingo.

Lunes, Martes, Miércoles, Jueves, Viernes, Sábado, Domingo.

Lunes, Martes, Miércoles, Jueves, Viernes, Sábado, Domingo.

Como siempre, se agachó y recogió el correo que el portero había hecho pasar por la diminuta ranura entre la puerta y las desgastadas baldosas. Esas escasas cartas se amontonaban en la pequeña mesa del salón, a juego con el colgador, hasta los Jueves. Entonces, las abría todas, las de los Lunes, las de los Martes, las de los Miércoles junto con las de los Viernes, las de los Sábados y Domingos anteriores.

Cuando raramente recibía (siempre en Jueves) algún invitado, le explicaba sus motivos, decía que el día de Júpiter es el centro de la semana, tres días por delante, tres por detrás y prefería leer todas las facturas de una sola vez e intentar que su problema económico no fuera presente cada día. El Jueves era el día elegido para contactar con la realidad.

Un día, un solo día, solamente un día rompió esa ancestral rutina que adquirió cuando sus padres le dejaron para viajar donde sólo Dios sabe. Un viaje que emprendieron muy a pesar suyo y también suyo fue el pesar cuando tuvo que aceptar una casa llena de recuerdos. La falta de dinero no le permitía más.

Ese día era un Martes. Faltaban dos días para deshacer ese montoncito de blanco en equilibrio sobre fondo madera oscura. Había entrado en casa, igual que siempre, había dejado las llaves en el mueble próximo a ese colgador. Se agachó para coger las cartas, pero algo lo detuvo, quedándose de cuclillas frente a una sola carta, una sola carta. Llevaba su nombre escrito a mano en la parte delantera, no llevaba sello, ni matasellos. Tampoco remitente. No se pudo contener. Rasgó el sobre.

Dentro había un papel delicadamente doblado.

Lo desdobló. Suspiró y leyó:

Continuació i final a les Lleixes i a Arenas Movedizas. Escrit per Gise Herranz.

Xina i els JJOO

2007-11-07T00:00:00.000+01:00

Ahir vaig rebre un mail d'Amnistia Internacional que em parlava de la Xina i d'aquests Jocs Olímpics que tanta controvèrsia estan creant. Solc rebre mails d'aquesta organització ja que en el seu moment em va semblar interessant estar assabentat de les causes en les que treballen doncs trobo que realment tracten temes allunyats dels mitjans que solem freqüentar.

Rara és la vegada que no comparteixo alguna causa de la que m'informen. Només solc fer-ho si trobo insuficient la informació proporcionada i gairebé mai és així.

Aquesta vegada m'enviaven el següent:

Pekín 2008: que todos vean
a qué se juega en China

Los Juegos Olímpicos de Pekín 2008 son un escaparate a través del cuál China quiere mostrarse al mundo. Pero, ¿qué es lo que quiere mostrar exactamente?

En Amnistía Internacional estamos seguros de que el gobierno chino no desaprovechará la ocasión para exhibir la pujanza económica de su país, su desarrollo tecnológico, su tremenda capacidad organizativa… y tampoco nos cabe ninguna duda de que hará todo lo posible para ocultar la otra realidad de China.

Allí se producen más ejecuciones que en ningún otro lugar del mundo, y la pena de muerte se aplica sobre 68 delitos —algunos de ellos económicos— con prácticas tan escalofriantes como la extracción inmediata de los órganos de los ejecutados.

También se reprime a los periodistas, se censura Internet, se encarcela y se tortura por delitos de conciencia... Las propias autoridades chinas prometieron mejoras en los derechos humanos si su candidatura olímpica era elegida: ahora deben demostrar al mundo que cumplen esa promesa.

Mucha gente, dentro y fuera de China, espera que los Juegos Olímpicos impulsen una era de cambios en el gigante asiático, pero nosotros creemos que se necesita mucho más para mover a ese gigante.

Ahí es donde entras tú. Firma ahora nuestra petición

Poca cosa més cal afegir-hi. Jo he firmat. La carta que envien només especifica el tema de la pena de mort i, en aquest cas, hi estic molt d'acord doncs a la Xina es condemna amb aquesta pena delictes relacionats amb drogues i altres delictes no violents. Opino, de totes maneres, que a la carta s'hi hauria d'especificar tot el que aquí es diu.

I foren feliços...

2007-11-05T00:00:00.000+01:00

Així és com comença i acaba això de casar-se. Un dia genial al que l'hi he de treure tota la felicitat possible per no pensar en allò de que se me'n va de casa la meva germana amb qui he compartit (i què collons, continuaré compartint) un munt d'experiències.

No deu pas ser el lloc ni el moment per explicar totes les coses que em venen al cap si faig una mica la vista enrere però, renoi, som uns bons germans!

I vés, per llei de vida se me l'emporten, me la prenen! Tot i que, si us he de ser sincer, crec que la tindrem per casa molt més del què ens pensem!

Són poc de connectar-se a internet i segurament no llegiran això ja que demà ja marxen cap a Nova York, però des d'aquí, el germà i cunyat Guillem, els desitja el millor per enèsima vegada.

Compte enrere

2007-11-02T00:00:00.000+01:00

Demà se'm casa la germana. Sí, 25 anys a casa (20 amb mi, és clar) i ara se'n va. Suposo que és llei de vida! Aquest Novembre té vàries comptes enrere que anirem eliminant un a un, dia a dia. El que primer arriba és aquest casament que -suposo que ja és el què passa normalment- provoca alegria però alhora un xic de tristor. Allò d'acostumar-se a que ara només serem 3 a sopar en comptes de 4, es fa si més no estrany. Ja us explicaré com ha anat l'experiència!

D'altra banda -i que no sembli que ara traiem protagonisme al casori- hi ha un altre compte enrere que em provoca més pessigollejos a la panxa. Per a aquest esdeveniment manquen tant sols 23 eterns dies. Per sort, el viuré per partida doble en la millor de les companyies.

Aquesta tarda, un personatjot m'ha comentat que si s'ha de transmetre a algú què significa aquest esdeveniment se li ha d'ensenyar això:

Si no els convenç, tenen un greu problema.

La caverna

2007-10-31T00:00:00.000+01:00

Tots coneixem el mite de la caverna de Plató i la seva interpretació (bé, més val que no generalitzi vist el nivell cultural del país) . Avui, però, hi he trobat un símil amb comunisme i liberalisme (diguin-me astut).

Per un cantó tenim els que son dintre de la caverna, encadenats però feliços amb la realitat que els seus ulls els mostren encara que no sigui més que un reflex d'ombres amb les que se senten falsament lliures. Comunistes-esquerrans-progres-etc. D'altra banda, tenim uns bons homes -pocs- que han pogut trencar llurs cadenes i veure la veritat, la realitat, la llibertat. A aquests afortunats els anomenarem liberals.

I és que Nitzsche un bon dia digué que tots els idiotes són feliços (consti que l'insult no l'he dit jo sinó que n'he fet citació i a més d'una celebritat filosòfica) i aquests idiotes després fan lleis/ordenances dient-me que no puc beure al carrer si em dona la gana o impedint-me vomitar o escopir en una via pública. Així doncs, si un dia teniu l'estomac remogut, no se us acudeixi de descanviar la pela al mig del carrer! I si un dia teniu la gola feta un desastre i la sensació d'ofec us supera, continueu empassant mocs perquè si us veu escopir un mosso ja l'heu cagada!

Després els liberals rebem crítiques (per dir paraula fluixa), però surten de dins la caverna i, en el fons, entenc a aquells qui les emeten. Neixen dins d'ella i la primera ombra que veuen els seus ulls és una falç, la segona un martell i avall que fa baixada. Benaventurats els que puguin arribar-ne a sortir i veure la llum del sol!

Encara recordo aquesta imatge del meu llibre de batxillerat. Mirin, mirin, no son Mao, el Ché y Castro els encaputxats? Sí! I els tres espectadors del Super Progre Cinexin son ZP, Chávez y Morales! Impressionant descoberta!

Apa, maca, ves-te'n

2007-10-30T00:00:00.000+01:00

Hauríeu de marxar tots, però tingues una mica de vergonya, Maleni.

(Veure notícia y vídeo, no tenen pèrdua)

"No voy a dimitir, no me voy a ir, me voy a ir exclusivamente cuando la persona que me ha nombrado no tenga su confianza."

(...)

"Yo tengo un compromiso con los españoles." (Suposo que això ens exclou i per això van tan maldades a ca nostra)

(...)

"Voy a hacer mi trabajo lo mejor que lo se hacer que, por cierto, si amplían ustedes un poquito la visión, pues no está tan mal".

Paper per rentar-se el cul

2007-10-26T18:31:00.000+02:00

Que els diaris Que, ADN, Metro, 20 Minutos y companyia siguin dels més llegits a casa nostra ha de fer por, molta por. Juro solemnement que quan dic que jo els utilitzo per tapar-me de la pluja, no menteixo.

Avui, però, en el recorregut Sarrià-Pl.Catalunya me n'ha caigut un a les mans. A part de quedar-me parat de lo esquerranosos que són (cosa que en aquest país ja no m'hauria d'estranyar) he estat a punt de fer-lo cendres en quant he llegit un seguit de notícies (per així anomenar-les) que provocaven el més repugnant dels vòmits.

El ministro de Defensa israelí, Ehud Barak, informó ayer de la aprobación del plan previsto por su Gobierno para cortar el suministro de luz y combustible a la franja de Gaza. La medida se adopta en represalia por el lanzamiento desde la Franja palestina de cohetes artesanales Al Kasam contra el sur de Israel, y se prevé que entre en vigor cuando se produzcan nuevos ataques. (Notícia Completa)

Acte seguit, la hipocresia que només és digna d'aquesta colla de progres feia que en el mateix diari trobéssim això:

Los supervivientes del Holocausto conmueven a Oviedo

Nadie podía parar los aplausos a estos supervivientes del horror nazi, tan sólo un minuto de silencio en recuerdo de las víctimas de este exterminio sofocaron a un auditorio encogido. Las breves reseñas de las historias de estos vivos del Holocausto que se comentaron en el momento de recoger el premio de manos de don Felipe, hicieron saltar más de una lágrima. (Notícia Completa)

És clar que tampoc hi faltaven línies dedicades a Mr. Al Gore a qui jo declaro l'home del temps del món i, ja que hi som, un pesat de collons.

Que no ens estranyi, doncs, que a Catalunya els socialistes continuïn sortint escollits legislatura rere legislatura. En un país on aquests diaris es llegeixen i tenen demanda, no podria ser un altre el resultat. Ara ja no estic emprenyat, estic decebut.

Trens i racistes

2007-10-24T00:00:00.000+02:00

Primer una agressió d'un racista que argumenta anar begut quan entoma un cop de peu que fins i tot anant sobri no s'encerta amb tanta punteria. I després, trens que no funcionen. Sembla un transport maleït.

El tio en qüestió ha sigut deixat anar amb càrrecs quan ja té antecedents. Per cert, parla com el Neng però la seva àvia té un accent de la ceba envejable. Curiós, si més no.

I, és clar, l'altra notícia ensenya a tots els catalans amb la boca oberta i de la Vega cagant-se en cada una d'elles. N'hi han, però, que no en tenen prou i es baixen pantalons i calçotets per si no havien fet suficientment el ridícul.

De la Vega (una dona d'esquerres que porta vestits que valen un ronyó i part de l'altre) dient que els ciutadans tenen molta paciència i que espera que amb el temps quedi tot oblidat. Així és com ens tracten: com a imbècils i curtets. Però això sí, tenim un President del mateix partit per a tenir connexió directa amb tals cagades a la boca (per a altra cosa no ha servit).

Insisteixo, la primera notícia la comento per remarcar la pobra força del poder judicial d'aquest país i com n'és de fàcil esquivar-lo. Sent racista i etzibant hòsties a immigrants només cal que diguis que vas begut per a que no et toquin un pèl. De moment el paio està lliure perquè la part acusadora no ha demanat presó, però no crec que la situació fos massa diferent en cas de que s'hagués demanat.

La segona, per veure -un cop més- com els catalans estem cabrejats però els socialistes continuaran sent igual de votats. Això sí, la independència la demanem quatre xiflats separatistes. Ningú te un puto dit de front per veure que la independència ja no és només una qüestió de sentiment sinó d'utilitat, de calés!

Un dia més, emprenyat!

Pesats!

2007-10-23T00:00:00.000+02:00

Tinc ganes de crear la Plataforma per l'Autogestió dels Béns Propis, cada dia més. Un altre nom inventat i sé que la meva creativitat pels noms és més que limitada, però crec que més concís no es pot ser. (Agrairia per avançat que la crítica no es centrés en el nom de la Plataforma, ja aviso que és en to mitjanament irònic).

La gota que ha vessat el vas ha estat quan avui he estat mirant, com cada dilluns, el debat del programa 'Amics, coneguts i saludats' de TD8. Solen tractar temes interessants i els debats acostumen a tenir gent de totes les ideologies (fins i tot liberals, a vegades).

Avui, el tema era aquell que ostenta la primera posició en quant a nerviosisme que em crea el parlar-ne: els refomuts pisos.

"Han esdevingut els pisos un bé de luxe?" Era la pregunta que plantejaven. Com sempre, hi havia una comunista al més pur estil Imma Mayol de cabells llargs per un cantó i curts per l'altre (sempre fan gala del seu mal gust). Ja ha començat amb què s'havien de posar lleis com a Alemanya on es limiten els preus del lloguer dels pisos segons la zona (cosa que passa perquè a Alemanya els pisos de lloguer son en gran majoria de protecció oficial, ecs!) i que s'ha d'intervenir en el mercat, i no continuo per no morir en l'intent.

Altres s'han limitat a donar la visió 'real' del tema, és a dir, oferta, demanda, hipoteques, tipus d'interès, etc.

Com que la meva opinió sobre aquest afer ja ha quedat més que clara en altres ocasions em limitaré a dir que n'estic fins als collons de tanta tonteria. Així doncs, no sé si sóc l'únic a qui agradaria crear la Plataforma però espero que no. Projecte sense bases ni futur? Qui sap, però d'alguna manera hem de començar a demostrar que no volem que ens fotin els calés i serveixin per a regalar pisos a extravagants comunistes despentinats. Pesats!

Casum la mare que els va matricular:

Per a veure una altra opinió similar del tema, si us plau, entrin AQUÍ.

Go, Kimi, go!

2007-10-21T20:00:00.000+02:00

Ens ensorren/m

2007-10-19T00:00:00.000+02:00

Com alguns dels lectors sabran, cada dia, de bon matí, un servidor se'n va a treballar a un quiosc per treure's un souet que el permeti tenir quatre capritxos que li passin pels nassos, res de l'altre món però l'horari és l'únic que combina amb els de la meva amable universitat.

Treballar en un quiosc té de bo que t'aficiones a llegir tota mena de mentides editades (popularment conegudes com a 'diaris').

De tant en tant, però, també diuen veritats (i és que les obvietats tampoc es poden arribar a camuflar massa). Diuen que una imatge val més que mil paraules i el Periódico d'ahir (un d'aquests diaris que... bé, no fem comentaris que ens descentrem) en va utilitzar dues de molt clares en format 'Mega-portada' (un únic titular, vaja).

No crec que molta més cosa s'hagi d'afegir, aquí la tenen:

Com refredar el Planeta

2007-10-18T00:00:00.000+02:00

Avui, al entrar a la meva universitat, m'he trobat amb una desagradable sorpresa. Es tractava d'un ós polar gegant amb una sèrie de pamflets (lletja paraula) com aquest:

Com que estic molt conscienciat sobre aquest afer, m'he posat a fer feina.

En Guillem lluitant contra l'escalfament del Districte de Sarrià-Sant Gervasi (en concret de la Via Augusta):

PS.- L'alternativa era fer un projecte eco-socialista subvencionat pel Climate Change College. Apassionant!

Respostes al TIPA (Típic Imbècil Profund Actual)

2007-10-16T00:00:00.000+02:00

Podem parlar d'imbècils? Sí. S'ha de sentir algú insultat? Sí. Contradiu la meva voluntat de no insultar? No. Per què? Perquè les veritats fan mal però veritats són.

Així doncs ens encarem al TIPA: Típic (n'hi han molts i massa), Imbècil (adjectiu relatiu a aquell qui pateix d'imbecil·litat que a la vegada es refereix -sempre segons l'Institut d'Estudis Catalans- a una forma de deficiència psíquica deguda a tares degeneratives menys greus que la idiòcia), Profund (el pobre que pateix d'imbecil·litat sol patir-la en un grau desmesurat, fora del comú) i Actual (tenim la desgràcia de viure en un moment àlgid en el desenvolupament d'aquesta espècie).

Què ens planteja un TIPA? De ben segur que Karl Max i ell tenen aferrissats debats en el món oníric tot lloant les idees d'aquest personatge que tingué la desgràcia de néixer. Així doncs, un TIPA té una ideologia clarament marcada que ens demostra el perquè de la tria de vocable 'Imbècil' i que dona per hores de debat.

Un TIPA està a favor de la prohibició, de la coerció compulsiva, del control rigorós, d'un equilibri esquizofrènic, d'una igualtat hipòcrita, del porros, dels polls, de la falç, del martell, del Ché, del poder públic, de l'IRPF, de la música SKA, del reaggeton o com coi se digui, de la sagrada i collonuda pau, de Bolivia, de Chile, de Cuba... Buf! Resumim-ho: d'absurditats.

A un TIPA se'l respon de manera senzilla en cas de no formar part del seu desgraciat col·lectiu. Llibertat és quelcom que no és que no entri en la seva raquítica massa encefàlica sinó que ho tenen mal entès. Entenen llibertat com poder pensar el què a un li dona la gana (cosa que qualsevol que no sigui TIPA ho té com a principi unívoc) o bé llibertat per dir el què ens sembla (cosa que hauríem de preguntar, per exemple, als Senyors del Jueves o a uns que van fer cendres la fotografia d'un monarca). Nosaltres (els que ens podríem anomenar 'normals' per tal de no entrar en una diferenciació de classes que pugui conduir a al·lusions racistes com ja es van produir en els inicis d'aquest bloc) simplement creiem en la supremacia de la Llibertat en tots els aspectes de l'existència. Llibertat entesa com el límit impenetrable i inviolable d'altri, punt.

Aquesta és LA resposta.

Imbècil, em dius? Ara sí que allò de 'se cree el ladrón que todos son de su condición' em va que ni pintat. Gràcies amics espanyols!

Respostes a un comunista

2007-10-11T00:00:00.000+02:00

Ets un egoista.

- Parla amb l'espanyol.

M'agrada el vermell.

- Soc daltònic.

Igualtat.

- Llibertat.

Com que ets de casa bona tan se te'n fot que hi hagi gent sense les teves oportunitats.

- Sí, sóc un cabró sense escrúpols. Pensa una mica, si us plau!

El capitalisme és la causa de la pobresa al món.

- Per això Xina encobreix el seu comunisme amb capitalisme i per això la seva renda per càpita no para d'augmentar, oi?

Els liberals sou partidaris de les guerres. Visca la pau!

- No em facis riure. Què et penses, que desitgem una sola mort per guerra? Qui t'has pensat que ets, pollós? Visca la pau, dius? M'agradaria que fossis jueu vivint a Israel, insensat dels nassos! I només et poso un exemple amb el que us ompliu la boca de verdadera merda.

L'Estat pot dir el què hem de menjar, a quina velocitat podem anar, com hem d'anar en bici, quantes dones i homes hem de tenir en la nostra empresa i moltes altres coses ja que les fa pel nostre bé.

- Faràs que t'insulti i no em ve de gust caure tan baix.

Hem de ser tots iguals.

- Hem de ser tots com mereixem ser.

Imbècil.

- A tu també t'agraeixo que em donis la raó.

Agrairé afegitons dels companys liberals de sentències amb respostes. N'he posat unes quantes, però n'hi han moltes més. Seran benvingudes. Idees que m'han quedat al tinter i que podeu ampliar: mercat lliure, les morts acumulades pel comunisme i en definitiva tot allò que demostri la inconsistència de les esquerres. Molt agraït.

Respostes a un espanyol

2007-10-08T00:00:00.000+02:00

Sin España no sois nada:

- Deixa'ns demostrar-t'ho.

Si os diéramos la independencia volveríais llorando.

- A donar-vos les gràcies.

Sois unos egoistas.

- De res.

Recibís mucho más que no dais.

- Faci el favor de no dir mentides que obligarà a Déu a castigar-lo severament.

En tu DNI pone que eres español.

- Tinc aquesta desgràcia, sí.

Por mucha rabia que os dé sois españoles y lo seréis siempre.

- Home, això de 'siempre'...

Habláis catalán para joder.

- Sí, no tinc altra feina a fotre.

Sois unos separatistas que obligáis a los niños a hablar en catalán en las escuelas.

- Tot i que això és mentida, 'los niños', es poden pagar una privada on parlin suahili si els vé de gust.

Aún os quedan 7 para tener nuestras 9 Copas.

- Sempre sortim amb el mateix. Entre les 5 seccions professionals en sumem 27, xupa't aquesta!

Imbécil.

- Gràcies per donar-me la raó!

PS. La propera entrega serà: Respostes a un comunista.

Incultura general

2007-10-04T00:00:00.000+02:00

Aquestes son les paraules que resumeixen tot el que m'irrita aquests últims dies (fins i tot setmanes o mesos). Com ho podia descriure? En posar-me a escriure s'ha encès la bombeta. Incultura general, això és el que li passa al món i, en especial, al tros de terra en què vivim nosaltres.

No pot ser que algú de 43 anys em respongui malament tenint 4 respostes possibles a la pregunta: ¿Cual es el árbol del que sale la nuez?

No es possible, de fet, és inadmissible. De la mateixa manera que és inadmissible tota la merda que ens fan empassar a tots i cadascun dels canals de televisió dels que disposem. Cada dia escolto mencions al comunisme (i aquesta vegada no estic fent broma amb el terme) sense cap mena de temor a que siguin contestades o prohibides. Estic fart d'aquest passotisme cultural i intel·lectual que mostra un percentatge preocupantment elevat de la societat actual.

Tot i tenir-ho en pantalla, no en tenen ni idea de què coi passa a Birmània i ja no parlem de conflictes oblidats com el de Darfur o altres crisis humanitàries com les de Somàlia o Burundi (caldria preguntar-los si ho situen al mapa). I després s'alça la bandera del comunisme, una falç i un martell, i no, no passa res, és el comunisme, és allò que no sé ben bé què coi és però és bo perquè busca la igualtat i el que tots siguem iguals.

La incultura general és allò que juga en contra nostra, allò que ens fa retrocedir sense aturador cap a un món absolutament cec i autista. Això és desesperant.

Serem els últims en morir

2007-10-02T00:00:00.000+02:00

Dia rere dia, la màgia es va fent patent. Un home apareixerà amb un barret i en treurà un conill. Cartes amagades sota la màniga poden-te partir en dos sense que tu deixis de somriure.

Ser els últims en morir no és qualsevol bajanada sinó un somni, una esperança, un desig fet realitat. Farem un llarg viatge en família, una família que ampliem any a any i que ens sabem units per una mateixa força.

La sensació és indescriptible si no es viu, la pell bull perquè la sang hi bull a sota, els pulmons no poden albergar més aire, els calfreds recorren el cos de manera continuada i tot el que es fa és saltar impacient.

Els llums s'apaguen, la gent crida i el mag i el seu equip comencen l'espectacle. Magic ens espera. Mr. Springsteen is back into town with his Legendary E Street Band.

Continuem caminant cap a E Street.

Comunistots

2007-09-29T00:00:00.000+02:00

Aquest article no és més que un relat de les meves trobades amb verdaders comunistes en un període massa curt de temps per a la meva recuperació.

Fa un parell de dies vaig conèixer una dona d'origen belga, comunista. D'arrels catalanes i d'aquelles que van voler fer la guitza al franquisme des de l'estranger però que no van acabar fent res de res. Qui diu fer la guitza diu... ja m'enteneu.

El cas és que la dona quedava sorpresa de que a aquest país on vivim no hi haguessin les ajudes que hi han en el seu. Es veu que allà, un cop tens 18 anys, passes automàticament a cobrar 600 euros d'atur (com a quantitat mínima) i sense necessitat d'haver treballat. Si t'emancipes, pots arribar a cobrar-ne 1500. Jo empassava olives amb frenesís tot intentant no escanyar-me.

Vaig començar pel tema Llei del Mercat per veure com el portava i ella em va sortir amb Gauss i la seva campaneta. Que si a Bèlgica que son 1/4 de població que la nostra ho poden fer perquè aquí no? Mare meva, el pitjor dels meus malsons tenia forma de dona belga i estava asseguda davant meu. I aquells arguments, tant summament nefastos! Una de dos, o acabava emprenyat o marxava abans del previst.

Miri, no tinc cap mena de dubte de que a Bèlgica se n'aprofitin quatre arreplegats com vostè i els seus amics comunistots (que com em deia no tenen intenció de treballar mai). Ara bé, ja li dic que si fot això a Espanya parlaríem de situació bèl·lica.

I a sobre la tia no es creia que a Andalusia rebessin més calés que a Catalunya. Deia que buscaria la informació perquè no podia ser, que el repartiment havia de ser equitatiu per força. Aquí vaig acabar-me les olives de la vergonya i li vaig dir: Busqui a www.comunistots.com i allí li donaran la raó!

I ja aquesta nit en la que escric he assistit a un d'aquests concerts de Festa Major de barri (concretament a Sarrià, el meu barri). Diuen que al cap de Bob Marley hi van trobar noves espècies de polls, jo n'estic segur que allí a Sarrià un biòleg haguera tingut feina per a dies. Pancartes amb el símbol comunista sense cap mena de vergonya i gent cridant en nom de les esquerres notant-se que mai s'han plantejat ni el què diuen.

En fi, gràcies a Déu i no se pas com, n'he sortit airós de tot plegat!

Ja som a casa

2007-09-24T23:14:00.000+02:00

Com a casa enlloc, que diuen. És cert, però Viena ha estat una ciutat que entra a la meva llista particular de ciutats a tornar a trepitjar. Totalment recomanable a qui encara no hi hagi passat uns dies.

He llegit els comentaris i em sap greu dir que no hem complert massa les vostres recomanacions. No les hem pogut llegir des d'allí. La recomanació del Quim de Grinzing era a la meva agenda però per qüestió de temps no la vem poder fer. En tot cas, un motiu més per tornar-hi (com les recomanacions de l'Odalric).

Us deixo amb alguns documents gràfics del viatge (Poso més aviat les curiositats que no pas tot quant monument visitat perquè sinó seria etern!):

Arribada

Carrers i més carrers

L'òpera abans del champagne

L'American Bar, no és el Tirsa però rep una bona nota

Impostos ben invertits en una societat no troglodita

Vistes des dels Jardins de Schönbrunn

Quan en Guillem no agafa el mapa, passa el que passa

Juden Plaz amb el monument commemoratiu al centre

Una de les moltes manifestacions 'verdes' amb les que ens vàrem creuar. Es notava el nivell de civilització pel silenci i el control amb el que es duien a terme.

També hem vist el Palau de Hofburg, la Biblioteca Nacional, catedrals i esglésies vàries, imitacions Gaudinianes, l'Ajuntament (que en feia com 400 del nostre), el Parlament, el Central Cafè, la timada a la Casa de Freud on et cobren per no veure res i a sobre no sabien què era el català, la famosa i enorme nòria vienesa, la Haas Haus, la Karlsplatz, els patis interiors ajardinats... En fi, hem exprimit al màxims el temps! Repeteixo la recomanació! Hi tornaré!

Viena

2007-09-21T01:00:00.000+02:00

Avui marxo cap a Viena. A les 11 en punt i si el trànsit no ho impedeix el trio català s'aventura en un nou viatge. De primer plat tenim Òpera i American Bar. Promet.

Esperem no fer massa el turista i sí el visitant. El que no deixarem pas mai de fer -això queda ben clar- és el català!

Hem triat racons de la ciutat però sobretot anem a observar i a descobrir. I una última cosa també la farem: menjar i beure bé!

Fins la tornada!

Currículum

2007-09-20T10:00:00.000+02:00

Passin i vegin com de trist és el currículum del (això fa mal) nostre President de la Generalitat. Qualsevol persona amb dignitat es nega a que li posin: 'ha cursat estudis d'economia i dret a la Universitat de Barcelona i és funcionari de l'administració pública'. Aquesta és la línia referent a allò que ha fet i fa aquest home. Res més. Per cert, vigilin no els enganyin amb això de 'cursar estudis'. Currículum Montilla.

Paràgrafs i paràgrafs parlant d'allò que ha fet des de la seva terna joventut a part de tocar-se els collons i penjar cartells esquerranosos.

Grans frases a destacar:

- La seva trajectòria municipalista ha comportat una llarga i dilatada experiència a la Diputació de Barcelona.

- La seva trajectòria política al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) ha estat molt intensa i ha comportat l'exercici de diverses responsabilitats.

Hi falta mencionar tot allò del seu català, el seu carnet de conduir, els estudis que ha fet (a part de cursar-los), etc.

D'altra banda, a l'altre costat de l'Atlàntic, hi tenim quelcom amb cara i ulls: Our next President.

Montilla no hauria de ser President ni de l'Associació de Fracassats d'Iznájar. Fins i tot d'aquí el fotrien fora.

PD. Les úniques paraules que el FireFox no accepta com a correctes en aquest escrit són, curiosament: Montilla, Iznájar i esquerranosos.

Puntualitzacions de braus i ciclistes

2007-09-19T10:00:00.000+02:00

564 milions en subvencions a l'art taurí, 47€ per família. Això és el que ens costa que a Espanya matin toros. El poble de Tordesillas (no Torrecillas com comentàvem fa uns dies) i la seva festa del Toro de la Vega o 'El Toro de Coria' on es llancen agulles de mida considerable a l'animal o la famosa 'Toros a la Mar' de Dénia en la que el brau ha d'acabar a l'aigua son festes infectes i perdoneu que em repeteixi en el tema.

2,5 milions d'euros son els diners que han utilitzat a Andalusia només per a promocionar aquest tipus de festes. Diners òbviament sortits de les nostres butxaques i que, sens dubte, podríen tenir finalitats molt més útils (per dir un adjectiu).

D'altra banda, com també comentàvem escassament en el post anterior, ja s'aplica la nova ordenança de la bicicleta amb timbre, llums, voreres de 5 metres i distàncies d'un metre amb les persones podent fer més de 5 metres sense desviar-se. Si amb aquestes condicions hi ha algú que no trobi que aquesta ordenança és una merda espectacularment grossa que m'ho expliqui perquè l'explicació que jo tindré és que es tracta d'una ovella socialista més al ramat.

De veritat, no se'n cansen de fer l'idiota? Realment no se'n adonen del robatori a mà armada legalitzat que aquesta colla de paràsits duen a terme a diari? Tenen idea de què cony és la raó humana? En fi, no cal fer més preguntes que no seran contestades.

Privat, Públic i bicicletes

2007-09-17T00:00:00.000+02:00

L'altre dia, mon pare em mostrava una anècdota ben curiosa que vaig pensar que havia de compartir. Al Carrer Capità Arenas s'hi veuen molts triangles grocs d'aquests que l'amable senyor de la grua deixa de record quan ens manlleva el cotxe. Quan dic molts, és molts. Curiosament, l'empresa que proporciona aquest magnífic servei, és ben privada i no pas pública (jo ja m'havia ben fregat les mans). També curiosament, allí on van a parar els cotxes manllevats no resta ni a dos minuts del punt del qual us parlo. Per contra, a Collserola, pots tenir un gual d'un quilòmetre amb un cartell de dimensions considerables i colors llampants que, quan truques a l'empresa per a que treguin l'imbècil de torn que ha aparcat davant de la sortida, no venen ni a empentes. Potser això ens mostra com els famosos casos d'enllumenat o altres pijadetes necessiten d'algú amb ànim de beneficiar a tothom per igual per a no fallar. Ei, però això i prou! No fotem! I ben gestionat!

I és que, després, ens trobem que la Cosa Pública ens fa una nova ordenança per a ciclistes. Ara, si portes bici per Barcelona, t'has de comprar un timbre i només pots pedalejar per voreres de més de 5 metres d'ample. Aquestes voreres, irònicament abundants a Barcelona, les devem haver de mesurar per a que no ens fotin una multa. N'estic segur que enganxaran a tants pobres desgraciats en una vorera de 4,99 metres que m'hi jugaria una part del meu estimat sou.

I lo del timbre? Sí, sí, quan m'ho deien ja m'imaginava aquella vomitiva sèrie... Verano Azul! Recoi, i no parlen del casc! Venint del Papi (Estat), com és que no vetllen per la meva vida? Ja no hi ha qui els entengui!

Una mica de llenya a la foguera.

Arguments espanyols

2007-09-13T00:00:00.000+02:00

Diuen que generalitzar no és bo, que no s'ha de fer, vaja. Però jo crec que hi han casos en els que el marge d'error és tan summament petit que un es pot permetre el luxe de fer-ho tot i les típiques crítiques de comentadors anònims a qui tenim gran apreci però poc respecte.

Un dels casos en que les generalitzacions es poden fer sense més és el dels espanyols. Sí, aquells homenets i donetes que viuen allà passada la frontera amb el Regne d'Aragó i el de València.

Fa un parell de dies queia en el greu error de prémer el botó número 1 del meu comandament a distància trobant-me amb un programa anomenat 'España Directo' d'aquella televisió que paguem tot i que tingui un contingut que més aviat ens repugna. El programa (fidel còpia de l'aborrit 'En Dircte' de l'altra cadena que paguem, 'és nostra', però tampoc ens agrada) mostrava la imatge d'una colla de babaus incultes i supervivents d'Atapuerca, amb una sèrie de llances heretades de l'Edat Mitjana damunt d'uns quants cavalls. Si no recordo malament l'afortunat poble rebia el nom de 'Torrecillas'.

En mig de la munió (molts d'ells anant a peu) hi havia un d'aquests pobres animals que tant agraden allí a baix: un brau.

L'objectiu era el de clavar la llança a l'animal. El primer afortunat que ho fés tindria l'honor de poder rematar l'animal ell solet.

No cal dir que la festa estava envoltada de membres d'associacions protectores d'animals que es mostraven indubtablement en contra d'un acte que a mi mateix em va fer por de veure.

L'argumentació espanyola -heus ací la generalització- fou espaterrant (és a dir, penosa): "Una tradición de más de 500 años no se puede eliminar". Impressionant. "Que se vayan ya estos (piiiip) que no paran de insultarnos. El (piiiip) era un insult.

Penosa argumentació, penosa festa, penosos espanyols.

Onze

2007-09-11T00:00:00.000+02:00

11 de setembre i cor i cap es troben submergits en la confusió. Per un cantó tinc un pessimisme i fins i tot cert escepticisme envers la situació de Catalunya que m'espanten. Per l'altre, mantinc viva l'esperança gràcies a bones notícies com la de la presentació del Cercle d'Estudis Sobiranistes. Per mi a sigut una bafarada d'aire fresc bastant significativa vist el panorama actual català. Cada aparició de Montilla en referència a la Diada m'ha provocat més aviat una sensació de repulsió inevitable cap a la seva figura (si és que encara no me'n provocava prou). Veure com aquest paio em deixa anar un sermó escrit per un altre i llegit d'una pantalla on em vé a dir que ja sap que s'han comés errors però que hem de mantenir la confiança em fa pensar que em tracten de subnormal profund.

11 de Setembre i penjo la meva senyera al balcó, com cada any, però més entristit que en els anteriors. Sort en tenim del nostre President Laporta que m'ha animat a penjar també la del Barça.

11 de setembre i també recordem que fa 6 anys ja dels atemptats a les Torres Bessones de WTC a Manhattan.

Avui, doncs, és un dia de cert caos mental que resumiré amb unes quantes imatges. Bona Diada!

Independència i EUA

2007-09-08T00:00:00.000+02:00

La Federació nord-americana de Futbol, a través del seu Secretari General, Dan Flynn, ha enviat una carta a l'Espanyola (RFEF) per demanar-li que permeti jugar l'amistós programat per al 14 d'octubre entre la seva selecció i la de Catalunya. (Notícia)

Això és en el què hauríem de pensar ara mateix. Primer en la refomuda independència, ja triguem. Un cop obtinguda, EUA i res d'UE! No volem ser la connexió d'Espanya amb el Mediterrani o les 'Provincias del Noreste' de les que l'amic Moré us en donarà una bona definició. No, volem ser l'Estat de connexió dels States amb Europa. Això sí que faria patxoca!

Veurem què hi diuen els de Madrid amb aquest merder, però sembla que ara se'la hi ha plantat un bon problema al davant, i aquest problema es diu EEUU. No sé vostès però, a mi, que EEUU hagi sortit en defensa d'aquest partit (tot i que les causes hagin estat alienes a les que el nostre cor ens dicta) m'ha fet sentir feliç.

Aquesta nit hem fet història

2007-09-07T02:20:00.000+02:00

A les 2:20 escric això. Hora en la que hem aconseguit tenir el nou treball de Bruce Springsteen i la seva E Street Band. Tenim Magic a les mans i això és espectacular. Un disc que hem decidit que entra en el top-3 del Boss i no en tenim dubtes.

Mai llegirà això, però des d'aquí li dono les gràcies a aquest home (que d'home comença a tenir-ne poc ja... perquè supera lo racional) per tot el que ha fet per mi, pel seu treball incansable i sempre gratificant. Avui mereix la millor de les notes el millor dels agraïments.

Magic és, simplement, brutal i el tenim gairebé un més abans de que surti oficialment. Ell és molt gran, però cony, nosaltres no ens quedem curts!

Síndrome del Català Emprenyat (SCE)

2007-09-06T20:00:00.000+02:00

Ahir feien menció d'aquest síndrome al programa del Cuní. La veritat és que el Cuní té les seves coses però, sens dubte, és un català posseïdor d'aquesta dolència. Ahir va rebre la visita del pesat Nadal i el vaig veure amb els nervis a flor de pell a punt de deixar anar un altre: Prou! com aquell que el va fer famós mundialment davant dels caps de suro de PxC.

Síndrome del Català emprenyat. Ho està vostè? Jo sí. Pero Nadal, amb aquell cap d'obús i aquella bústia per la que hi deixa anar bajanades a tort i a dret de manera ininterrompuda i amb una calma que ennerva, no el té. I no el té perquè ell és qui el crea juntament amb tota una colla d'inútils que l'ajuden.

Veure com la Ministra ve a Catalunya i envoltada de càmeres puja a un comboi de la RENFE (que devia tenir 80 generadors elèctrics aparcats a fora per garantir el seu funcionament) i somrient, a mi em posa d'una mala llet que no se la poden ni imaginar. Em toca els nassos veure a Hereu envoltat d'espanyols a qui també alimentem parlant en castellà o directament veure a Montilla en qualsevol de les seves intervencions on ara ja ha passat a dir: 'Les inversions del passat no es van fer degudament', en comptes de dir: 'La culpa és de CiU'. El que compta per a aquesta gent és la foto, el seu càrrec, el seu cotxe, la seva cadira. No han fotut res més que carregar-se el nostre país i a sobre intentar-lo enganxar amb Super Glue a la refotuda Espanya amb aquell discurs que va convèncer a més d'un de que tenir sociates a Espanya i a casa nostra ens beneficia.

Síndrome del Català Emprenyat diu? Jo hi afegiria el del català que n'està fins als collons i el del català amb ganes d'acabar d'una vegada amb tanta tonteria. Et consideres un català emprenyat? MATINS.SÍ amb insistència!